Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Una dona de caràcter

El meu ídol, Philipp Hildebrand, fins fa uns dies presidia el Banc Nacional de Suïssa, però ara, pobre, ha dimitit. I ha dimitit per culpa de la seva esposa, que, per dir-ho com la meva tieta Pura "és una dominanta". En Hildebrand ho ha explicat en una roda de premsa: "La meva esposa és una persona de caràcter molt fort".

Segons l'ARA, l'esposa de caràcter fort va ordenar una operació especulativa de 500.000 dòlars aprofitant la informació privilegiada que li proporcionava el càrrec de l'eunuc del seu home. Ho va fer d'amagat d'ell, tot i que el 2011 l'eunuc i la dominanta "van fer transaccions al mercat de divises per valor de dos milions de francs suïssos", segurament perquè ella l'hi obligava. A més a més, quan ets suís i fas transaccions d'aquesta mena, tens l'avantatge que ni t'has de moure de casa per buscar un paradís fiscal. El tens allà mateix.

Res m'emociona tant com imaginar-me els sopars de matrimonis d'alt estànding que devien celebrar els Hildebrant i que em semblen un gran somni feminista. Quines converses devien tenir els marits mentre desparaven taula, aprofitant que elles eren al saló bevent un gintònic (amb cogombre) mentre transaccionaven des del portàtil. "A casa nostra -devia dir en Philipp a l'amic- qui porta els pantalons és la dona". I l'amic devia potser contestar: "Casa on governa la muller, no sol anar bé...!" I un cop carregat el rentaplats, devien anar al saló i es devien asseure al respatller dels sofàs de les seves respectives esposes i potser els feien un petonet. "De què parleu?", potser preguntava en Philipp. I ella, la dominanta, potser li contestava: "De res, de coses nostres, xurri". I ell somreia una mica avergonyit, potser com aquella noia que, quan l'Iñaki pagava la factura del decorador, es preguntava, dominada per la meravella, d'on havia sortit tot allò.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT