La dona destituïda
Segons llegíem a la premsa, Barcelona en Comú ha destituït la consellera de Ciutat Vella Huma Jamshed “per no complir amb la feina”. Ella, d’origen pakistanès, els acusa de “racisme”. Mentre que els uns diuen que per culpa d’ella tots anaven sobrecarregats de feina, l’altra diu que feia jornades de catorze hores. Una de les frases que ha dit, i que no recullen tots els diaris, és aquesta, que llegíem al portal E-notícies: “He fet el que m’han demanat i més, però no el que em prohibeixen. Tinc una actitud submisa i obedient”.
Ignoro si la segona part de la frase ha estat dita amb segones. Però fins i tot si és així, em gela el cor. Tinc una actitud submisa i obedient. Una cosa va lligada a l’altra, es veu. Perquè es pot tenir una actitud obedient però no submisa. Al contrari. De vegades, a la feina o a l’escola, quan et toca obeir una ordre que consideres injusta, tens una actitud altiva i orgullosa. I com es té l’actitud submisa? ¿S’acota el cap tota l’estona en presència dels superiors? ¿Se’ls somriu, facin el que facin? ¿Mai se’ls mira directament als ulls? ¿Se’ls diu “Sí, senyor” i “Sí, senyora”? ¿Pot acusar de racisme algú que diu que té una actitud submisa i obedient?
No voldria confondre. He vist cambrers servicials. Són persones que estimen l’ofici i que saben molt bé què vol dir servir. Ho fan des de la dignitat. Qui voldria al seu costat un cambrer submís i obedient? Qui voldria al seu costat un treballador submís i obedient? I sí, ja sé que hi ha gent que desitja esposes o filles d’aquesta mena. No ho puc entendre, tan divertit que és discrepar. ¿I si la causa del cessament és justament aquesta actitud submisa i obedient per part de, precisament, una immigrant? ¿I si resulta que aquesta actitud avergonyia els liberalíssims i populars membres de Barcelona en Comú?
