09/01/2012

Ser una dona d'èxit

2 min

Ni que fossin tres llits ni que els trenqués amb Roberto el Facha. El més prodigiós d' El convidat dedicat a la Rahola va ser la reflexió que ella va fer de l'èxit. Resulta que es defineix com una triomfadora, que se sent satisfeta de ser líder d'ençà que duia bolquers, resulta que el seu matrimoni rutlla perquè el marit és més jove i forma part d'una generació que ja accepta l'èxit de la dona. I, tot i això, diu que la vanitat vinculada a l'èxit és una flaca masculina i que el seu gran trofeu és tenir una família que funciona. Que l'orgull de qualsevol persona sigui la seva família mira, m'estova; però que ella atribueixi la vanitat de l'èxit a l'home fa riure.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Només els talossos creuen que les persones que més llueixen són les que més valen i només els roïns les tracten en funció del rol que ocupen socialment. Ara, si bé és cert que no cal donar a les aparences més importància de la que tenen, tampoc cap donar-los-en menys. Agradi o no, projecció és influència. I està bé que hi hagi dones d'èxit com la Rahola i -per què no?- està bé que s'inflin vanitosament. La vanitat només és una forma fàcil i entendridora de buscar i de rebre aplaudiments i diria que això no té gènere. A més, si la igualtat passa per incorporar-nos al mercat laboral a tots els nivells, que passi per acceptar amb naturalitat les misèries que l'èxit reporta: sigui la fòbia social, l'excentricitat impostada o la vulgar vanitat, en el cas dels que són tan mandrosos que qualsevol manyaga els basta. No està escrit enlloc que l'home només pugui bufar-se quan es forra o fa parlaments i nosaltres quan els nens ens mengen de tot i són bones persones. Jo diria a tota triomfadora que si vol s'estarrufi sense remordiments, que a la televisió hi trobarà patums demostrant que per treure pit no cal ensenyar titola…

stats