De la dona servil a la dona afamada amb la llengua a fora
M’ARRIBA un vídeo de la campanya #womennotobjects, que denuncia el sexisme a la publicitat, i primer em fa mandra veure’l. Per sort la venço, perquè hem de superar la mandra que ens faci mandra denunciar obvietats, i veig una recopilació esfereïdora, però real, d’anuncis amb dones obertes de cames per anunciar perfums o devorant un entrepà com qui fa una fel·lació. “Sóc la teva mare, la teva filla, la teva germana, la teva companya de treball, la teva CEO”, acaba dient el vídeo després de deixar-te avergonyit per la manera com es vexa les dones i s’insulta els homes a qui destinen aquest porno patrocinat que suposa una regressió alarmant, perquè cada cop estan més desacomplexats en l’abús.
Fa poc vaig escoltar un anunci de conyac de fa 40 anys en què es recordava a la dona que el marit arribaria cansat a casa i, sobretot, no li podia faltar una bona copeta. I rèiem, pensant que això avui no passaria. Però el riure se’t glaça si penses que el sexisme perdura, ampliat. Veient videoclips d’aquestes cantants procedents del Disney Channel m’he posat vermell. És suggerent veure noies sensuals que es toquen, sí, però quan portes una estona veient els seus culs, i observant-les tan afamades, amb la llengua fora, els morros inflats, llepant tot el que se’ls posa al davant mentre es refreguen entre elles o a qualsevol cantonada, t’adones que hem passat de la dona servil que preparava la copeta a la dona excitada que devora plàtans o gelats amb una cara de vici que faria riure si no fos tan deplorable. I perillós.
Sí, això té conseqüències. I sí, és culpa de tots, però hem de buscar la manera que s’aturi, perquè les nostres filles, germanes, mares, companyes i caps no es mereixen tanta humiliació amb aquesta cosificació. I aniria bé que els homes per a qui cuinen aquest menú denigrant els féssim saber que n’estem tips, embafats i no pensem pair-ho més.
