04/04/2012

La dosi justa d'escepticisme i bon humor

1 min

Hi ha dos trets distintius del nostre caràcter: l'escepticisme i la ironia. Ens són i han estat molt útils, però no goso anomenar-los virtuts, perquè tenen la seva creu. Com qualsevol tret del caràcter, són eficients en funció del moment, de les necessitats, de com s'apliquen i de si se n'abusa. La desconfiança, el costum de posar en dubte el que et prometen, sospitar del que t'afalaga i veure-les venir, té un resultat positiu quan dónes per fet que ningú no farà res per tu, i ho superes espavilant-te i pencant el que calgui. Però se't pot girar molt en contra si ho apliques també a la teva responsabilitat, perquè et fa conformista, resignat. Qüestionar massa la nostra capacitat frena l'èpica i és incompatible amb l'ambició.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La capacitat de riure'ns del que ens passa, el sentit de l'humor com a teràpia d'autodefensa ens evita llagues d'estómac. Riure'ns de nosaltres mateixos ens protegeix del ridícul i d'un excés de transcendència que portaria de cap al patetisme. Però, un cop més, cal vigilar l'efecte bumerang, no caure en el parany de ridiculitzar per sistema tots els nostres projectes i horitzons. Un poble amb un punt escèptic i un caràcter benhumorat ho té tot a favor per sortir-se'n. Però si per una mutació genètica s'excedeix en l'autoescepticisme, no creu ni en ell mateix i s'enfot tot el dia dels seus somnis i la possibilitat de complir-los, té el fracàs assegurat.

stats