Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Els drames de la Tita

Te lecinco va emetre dimarts i dimecres el biopic Tita Cervera, la baronesa . En només dos capítols (llargs i sense gaires pauses de publicitat) vam repassar la trajectòria d'una dona que ens van pintar ambiciosa i alliberada, fruit de les aspiracions de grandesa d'una mare amorosa.

Si ens centrem en l'aspecte purament formal i de factura de la producció, hem de dir que és dels biopics més treballats. La realització i la il·luminació eren acurades. Estaven ben triades les localitzacions, les recreacions d'ambients no cutrejaven , es denotava preocupació pels detalls, l'elecció d'actors era atinada tenint en compte les relatives semblances amb els personatges reals i la caracterització dels protagonistes era excel·lent.

Ara bé, més enllà d'això, s'ha de tenir en compte que el nivell de credibilitat com a biopic és absolutament baix. T'expliquen la història que volen i l'espectador desconeix quina és la font d'informació a partir de la qual s'ha construït aquella trama. S'ha d'entendre més com una recreació fantasiosa que com una biografia. Per a l'al·ludit ha de ser indignant veure com escenes de la teva vida que tens perfectament clares a la memòria te les retraten canviades i manipulades a la televisió.

Sobre el contingut, la minisèrie és droga dura absoluta. La trama se sosté gràcies al morbo de l'espectador de voler saber més sobre la vida d'un famós, no pas perquè aquell argument tingui prou solidesa de manera independent. Si un espectador no conegués l'existència de la Tita Cervera i s'ho mirés com una pel·lícula de ficció descobriria una única trama simple, lenta, feixuga, ridícula. Tita Cervera, la baronesa , igual que els altres biopics de la cadena, es nodreix de tots els prejudicis i rumors que Telecinco s'ha preocupat d'alimentar. Aquests biopics se sostenen en una feina prèvia d'acarnissament contra el protagonista per, després, aparentar que són la versió definitiva.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT