Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

El dret per excel·lència de les dones

Ja és ben cert que hi ha gent que mai no està contenta. Ara resulta que el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, considera que la reforma de la llei de l'avortament que té entre mans el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallarón, "es queda curta", segons va declarar la dignitat eclesiàstica als micros de Catalunya Ràdio. Si fóssim d'aquells de la broma, faríem conyeta dient que monsenyor Sistach troba que en Gallardón la té curta (riures enllaunats de fons). Però no ho farem, perquè el tema és transcendent (d'un temps cap aquí, tot és d'una transcendència que tomba d'esquena) i no hi caben segons quines gràcies.

Ves què hi farem: per a una part notòria de l'opinió pública i/o publicada, no només la reforma de la llei de l'avortament resulta una mica llarga, sinó que també els ha servit per descobrir que el ministre Gallardón mostra, d'entrada, un perfil carca que no se li endevinava en els seus temps d'alcalde de Madrid. Figurava que Gallardón era el (solitari) representant de la part més progressista del PP, en lluita constant amb la ferotge Esperanza Aguirre i permanentment marginat per la malvada cúpula del partit. Però vet aquí que me'l fan ministre i a la primera de canvi el simpàtic Gallardón sembla posseït per l'esperit de Fraga Iribarne. Ah, amics meus, quines felonies no veurem com a conseqüència de la nefasta influència del poder.

Tanmateix, per a monsenyor Sistach la reforma és clarament insuficient. L'arquebisbe cardenal (o cardenal arquebisbe; ignoro si l'ordre dels factors adultera el producte) troba a faltar que el nou text consideri el valor de la vida com a primer dret fonamental a preservar, perquè es veu que els governants anteriors devien estar a favor de la mort, com aquell Millán Astray que vociferava " Viva la muerte! " en presència d'Unamuno. Que vagi alerta el bo d'en Gallardón, perquè, per poc que badi, els bisbes espanyols són capaços de muntar-li una manifestació que el deixin assegut. D'ençà que, esperonats pels dirigents del seu propi partit, ses eminències van trobar el gust a això del carrer i la pancarta, mai se sap què pot succeir.

Per si de cas i per curar-se en salut, el ministre de Justícia ha dit, en seu parlamentària, que el que persegueix la llei és protegir "el dret per excel·lència de la dona", que no és altre que el de la maternitat. D'acord amb aquest raonament, deu resultar que el dret per excel·lència de l'home deu ser el de descordar-se la bragueta, a fi de col·laborar en la perpetuació de l'espècie. Sigui com vulgui, Gallardón també ha denunciat que sovint es produeix "una violència de gènere estructural contra la dona pel simple fet de l'embaràs". Suposo que es refereix a la violència que exerceixen molts directius (i moltes directives) contra els drets laborals de les seves subordinades quan a aquestes se'ls acudeix de quedar-se embarassades. De fet, estem segurs que aquesta és precisament la principal preocupació del ministre Gallardón i del cardenal arquebisbe Sistach.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT