Els drets dels últims a tenir drets
Vaig sentir-li al president de l'ONCE una frase reivindicativa que resumeix el sentiment de molta gent del tercer sector: "Hem estat els últims a veure reconeguts els nostres drets, no acceptarem ser els primers en la llista de retallades". Fites com la integració laboral dels discapacitats no poden ser vistes com un luxe només assumible en època de vaques grasses. És l'hora de posar límits, de prioritzar i de demostrar la dignitat com a poble. De decidir què és central, i treballar perquè el dret a una vida normal sigui irrenunciable.
El pitjor de les retallades és que es vegin retallats els drets. Aquí hi entra en joc la solidaritat individual, la capacitat de les entitats per ser més eficients en els serveis i en el control de la despesa. I s'hi suma un altre factor clau: això que ara anomenem emprenedoria social. En una societat esgotada de consumir i incapaç de fer-ho, el motor de la il·lusió de moltes persones el trobarem en valors i en la capacitat de millorar el món. La societat ha de ser més generosa en comprensió, en diners i en voluntariat. I el govern haurà d'assumir fermament que a alguns sectors se'ls pot demanar més imaginació i sacrifici, però en els que atenen els més desfavorits sense recursos no hi ha miracle. El miracle ja és que hagin arribat on han arribat amb més voluntat que recursos. Ara no ens podem permetre que reculin: no hi ha dret.
