Publicitat
Publicitat

Carta a Santiago segura

Les dues Espanyes

Les dues Espanyes es converteixen en una quan s'estrena una pel·lícula de Torrente. La dreta que mai aniria a veure cap obra d'un cineasta espanyol perquè pensa que són tots una colla de gent noalaguerra , corre cap al cinema a riure amb un policia que deixa verds immigrants, socialistes i homosexuals. I l'Espanya més progressista, que no li toleraria aquest humor caspós a ningú més, perdona la ideologia de Torrente perquè sap que el seu creador pensa tot el contrari. Una Espanya és de Segura i l'altra, de Torrente. I les dues sumades han tornat a rebentar taquilles.

Catalunya no és aliena a aquest èxit. El nostre país no fabrica Torrentes, però els consumeix tant o més que ningú. I molts dels catalans que formen part del show business peninsular es moren de ganes que els truquis per sortir a la pel·lícula. Em vaig apuntar tot l'estol nostrat de Torrente 4 i és impressionant: de Carmen de Mairena a Cesc Fàbregas, Risto Mejide, Barragán, Xavier Deltell, Andreu Buenafuente, Sílvia Abril, Yolanda Ramos, David Fernández o Maria Lapiedra.

Provoca un cert avergonyiment de gènere veure com els cinemes de les nostres ciutats s'omplen d'homes que competeixen per veure qui riu més alt, com abans potser competien per qui bevia més de pressa. Per què grups de set o vuit homes no podem quedar per anar a veure junts altres pel·lícules que no siguin Torrente ? Homes que potser ja estan casats i tenen nens, que fa temps que no es veuen, i que no falla: es retroben cada dos o tres anys per riure amb les teves cafrades.

I entre els homes, tu ets el més llest de tots. Ets un empresari amb una estratègia comercial calculadíssima, però et continues comportant com un nano de Carabanchel que ha complert el seu somni infantil de fer cine. No provoques enveges, perquè ni ets guapo ni fas ostentació de la teva nova condició de milionari. I a sobre va i dijous piules al Twitter que, a pesar de tots els rècords de Torrente 4 , la teva vida personal és un desastre. Que n'arribes a ser d'espavilat. Saps que l'èxit encara es perdona. Però la felicitat, no. Vés preparant Torrente 5 . Això no hi ha qui ho pari.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT