Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Els elefants són iguals per a tothom

Com a la resta de l'espècie humana, a mi també em va tranquil·litzar enormement assabentar-me ahir, per terra, mar i aire, que Don Joan Carles de Borbó i Borbó "està molt animat i té gana", segons declaracions dels seus fills Felip i Helena a la sortida de l'hospital. A mi, això em va recordar una escena francament hilarant d' Els gegants , la novel·la que Baltasar Porcel no va tenir temps de finalitzar però de la qual vam tenir ocasió de llegir-ne un fragment al volum pòstum El cel i la terra segons Baltasar Porcel . Hi sortia un padrí que queia d'una teulada (on s'havia enfilat encalçant un gat) i que, de resultes de l'accident, quedava sumit en un coma del qual, segons els metges, ja no s'havia de despertar. Tanmateix, al cap d'uns dies, i quan ningú ja no donava res per la seva vida, el iaio es despertava per declarar amb els ulls ben oberts i la veu ben clara: "Tenc pixera i menjaria un plat d'arròs amb bacallà".

Sense deixar de banda els referents literaris, i per a caceres futures, el rei d'Espanya faria bé de tenir en compte els consells d'Ernest Hemingway, que solia dir que no es podia anar a matar elefants sense un rifle Winchester amb munició Kynoch 300, i una caixa de bourbon J.T.S. Brown. D'aquesta manera, si un no aconsegueix abatre l'animal (els elefants tenen l'inconvenient de ser difícils de tombar), sempre li queda la possibilitat de convidar-lo a una copa (hi ha elefants que aprecien de debò el bourbon ), o bé, en darrer extrem, d'agafar una bona pítima per tal de mitigar l'efecte pànic, que queda força malament en els homes amb un parell de pebrots. De tota manera, a banda de l'exaltació testicular, els caçadors d'elefants -com tots els homes que troben plaer en l'esport de matar animals grossos- justifiquen la seva afecció amb una curiosa barreja de mística i poesia, gairebé com si fossin monjos tibetans a la recerca del silenci perfecte. En qualsevol cas, és cert que la matança de proboscidis ha estat des de sempre un esbarjo de reis, i això s'explica perquè les testes coronades troben un plaer especial en el fet de matar éssers que els multipliquen de molt a ells en força, sensibilitat i intel·ligència.

Ens quedem, però, com dèiem al principi, amb la magnífica notícia que el nostre Borbó predilecte es troba millor per moments i que té una gana que l'alça. Fa pensar en els informes dels metges que s'ocupaven de Napoleó en el seu exili a l'illa d'Elba, quan reportaven que "l'emperador ha fet avui unes deposicions d'excel·lent color i consistència". I és que aquest home està fet un xaval. Esperem que puguem gaudir aviat també de les declaracions de l'altra filla del monarca, la infanta Cristina, i del seu senyor marit, el duc de Palma, Urdangarin, sobre l'estat de salut del seu estimat pare i sogre. I, per què no, d'un bon reportatge del National Geographic sobre les reserves de caça major de Botswana, que es podria titular "La justícia és igual per a tothom, exactament igual que el repartiment de recursos i de possibilitats".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT