Asfíxia

Amics, és fastigós. Com ja deveu haver llegit a l’ARA, el govern del Regne d’Espanya ha portat al TC la llei 24/2015 o d’emergència habitacional. Diu que no garanteix “el principi d’igualtat de tracte de tots els espanyols”. És una llei que va ser aprovada per tots els grups del Parlament, també el PP, però és que el Parlament, davant del Tribunal Constitucional, no serveix per a res, excepte, potser, per declarar Sant Jordi patrimoni immaterial de la humanitat (i encara si no els molesta, que no és segur). No sé per què la van aprovar tots ells (com a resposta al fet que el govern d’Espanya dugués al TC el decret de pobresa energètica).Qui sap si sentien una certa vergonya de no fer-ho. Qui sap si, de veritat, pensaven que era una llei que ajudava la gent que ha de ser ajudada. Qui sap si pensaven: “Aprovem-la, que així quedem bé i, total, quan se la carreguin no se n’adonarà ningú”. Però, ves per on, sí que ens n’hem adonat. “No podem aplicar criteris polítics per sobre dels jurídics i per això en demanem la suspensió”, ha dit Soraya Sáenz de Santamaría. I a aquestes hores potser es mira una sèrie a la tablet, despreocupada, que és dissabte.

Que diguin que es carreguen la llei perquè “no garanteix el principi d’igualtat de tracte de tots els espanyols” és d’una supremacia que mareja. Com que la llei catalana afavoreix els pobres catalans respecte als pobres espanyols, no la permeten. El que és important és que els pobres catalans no estiguin millor que els pobres espanyols, no fos cas que algú es pensés que a Catalunya alguna cosa rutlla. I, la veritat, ajudar els pobres espanyols perquè estiguin com els pobres catalans no els entra al cap o els fa mandra. No cal. No puc comprendre com aconsegueixen dormir. No penso quedar-me aturada, i espero que vostès tampoc.