La Dama del Gerro
El ministre Fernández Díaz troba que l’escridassada a Alícia Sánchez-Camacho al mercat de Vic s’ha produït per “la incitació a l’odi” contra el PP. I com que el candidat Francesc Homs li ha dit que “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”, l’amic de Marcelo li ha demanat un mapa “amb les rutes lliures d’odi a Catalunya”. Jo no diria que hi ha odi a Catalunya contra els polítics, però fàstic, mandra i tedi sí.
Els fets. La Dama del Gerro (no la confongueu amb la Dama de Ferro) passejava pel mercat de Vic a la manera dels polítics: amb una nena agafada de la mà i un seguici de treballadors i simpatitzants de la causa. Anava al mercat a fer el que fan tots quan estan en campanya: preguntar-li a un paradista -amb cara d’interès suprem i àvid- quin és el preu d’aquest tomàquet i qui l’ha cultivat (nom, malnom i talla de calçotets).
Tot seguit s’hi fan una foto. Aquestes topades amb la classe obrera serveixen per fer periscopes entranyables, tuits emotius i vídeos tendrívols per “compartir” a la xarxa. “Gràcies per la gran acollida al mercat de Vic”, escriuen, per exemple, amb un hashtag de l’estil: “bona gent”.
Que la paradista li digués a la Dama del Gerro que no volia “merda” al mercat em sembla maleducat i lleig (la dama té un fill petit). Però la protesta (tothom picant de mans i cridant “Fora!”) sí que em sembla adient. Com han de protestar aquestes persones per la utilització que es fa de les seves vides senzilles i tan llamineres? De quina manera haurien de queixar-se pel fet que se’ls faci servir per aconseguir que llueixi una dona que no els va ni els ve? Com poden protestar per l’ús de la nena menor que acompanya la processó? Sánchez-Camacho els va cridar que “aprenguessin democràcia”. Però precisament! En una dictadura no haurien pogut protestar. Quan -volent o sense voler- esdevens algú públic aprens aquesta frase: “Si no vols que et pintin bigotis no et deixis fer fotos”.
