Demagògia i nazisme: el film
Aviam com t’ho explico. Si els catalans et parlen de separatisme, de no voler pagar la casa d’aquest que diu que és el rei, digues que són nazis. O nazis o feixistes, com et plagui. Compara’ls amb qualsevol règim totalitari de dretes i assassí excepte un. El que tu ja saps.
En canvi, si et munten una manifestació multitudinària l’Onze de Setembre, tens dues opcions: si cremen algun contenidor, digues que són ETA i/o que són antisistema. Si -per desgràcia per a tots nosaltres- no en cremen ni un, de contenidor, no hi ha cap aldarull, cap paperera bolcada, cap vidre trencat, cap acte violent, per petit que sigui, inclina’t per l’elegant comparació nord-coreana. Ridiculitza’ls dient que són soldats al servei del règim (fes servir la paraula règim fins que perdi el sentit i tothom l’accepti sense protestar) i que la disciplina que demostren és de psiquiatre.
Ara bé. Pot passar que els catalans et parlin de pobres. Mau. Pot passar que es queixin del fet que tu, des del teu govern legítim, impedeixis que aquests pobres tinguin llum o aigua (es veu que no en tenen) perquè et dediquis a dur les lleis de la pobresa energètica (aquestes lleis votades per unanimitat des del seu Parlamentet) al Tribunal Constitucional. Si passa això ho tens més complicat, però no perdut. El que has de dir és que els que s’emprenyen “fan demagògia”. Amb això pares el cop molt ben parat. La paraula demagògia espanta a tothom. I després declara que tots aquests que et critiquen “instrumentalitzen la pobresa”. Jo diria que amb això ho tens arreglat uns quants mesos. I, mentrestant, fes discursos vagues sobre “serveis bàsics”, “redistribució de la riquesa”, “emergència social” i altres conceptes així. No, no, no pateixis. Aquestes frases, ara, les diu tothom. No, no. No semblaràs d’esquerres si les dius! No et comprometen a res. ¿No veus que els pobres no tenen tele?
