30/12/2016

El més viu de l’any

2 min

Una de les notícies més folles del 2016 que avui ens abandona és la que llegíem ahir a l’ARA sobre els diners que ens costaran a tots les famílies que han decidit -perquè el govern d’Espanya ho fomenta- que els seus fills tinguin escolarització en castellà. Són molt poques famílies les que rebutgen el sistema d’escolarització del país on viuen perquè s’hi fa servir el català com a llengua vehicular. Ells volen que sigui el castellà, com si visquessin a Burgos. No hi fa res la constatació que els nens catalans, quan abandonen l’escola, parlen tan bé o tan malament el castellà com un nen monolingüe de Burgos. Ells, segurament, el que volen no és tant que els seus fills parlin bé el castellà (cosa que garanteix el sistema) sinó que, justament, no parlin bé el català. Convé repetir que aquestes famílies tenen dret -així ho ordena l’estat espanyol- que se’ls pagui l’escolarització en un centre privat. Ens costen, doncs, una pasta gansa. Per sort, per sort, per sort, són molt poques famílies.

I això que l’ofertassa és tan immillorable (escola privada gratuïta!) que fins i tot jo em penso que li estic fent un trist favor a la meva filla no demanant-ho. Si anés a la privada tindria, sens dubte, mestres tan bons com ara, però més bon material i més bones instal·lacions.

Si us en parlo, d’aquesta qüestió, avui que s’acaba l’any, és per les reveladores paraules de la consellera d’Ensenyament en referir-s’hi. Ella va queixar-se ahir que “el ministeri no hagi respost a les al·legacions del departament, que majoritàriament demostren que es tracta d’alumnes ja escolaritzats, molts des de P3, en escoles privades abans que sortís aquesta norma”. És a dir: ja anaven a una escola privada! I, simplement, doncs, van fer el viu perquè l’escola privada els sortís de franc. Ho paguem entre tots els altres. Entre tots els que un cop a l’any anem a l’escola dels nostres fills a pintar bancs i parets i a reparar portes i plantar rosers, perquè l’escola és de tots. Bon any.

stats