Fernández Díaz, òpera rock
Al primer acte, un director de diari (que jo veig interpretat per Àlex Casanovas) rep l’exclusiva de l’any: la gravació de les converses entre un ministre espanyol (Josep Maria Pou) i el cap de l’Oficina Antifrau catalana (Pablo Derqui). En les converses sentim com el ministre i el subordinat conspiren per fabricar proves que, convenientment filtrades a periodistes, desprestigiaran els polítics catalans independentistes. El director de diari comprèn que les gravacions poden fer caure el govern conservador del partit del ministre. Canta el rock Bomba informativa.
Al segon acte, el ministre es defensa davant dels mitjans de comunicació dient que la víctima és ell. Canta la balada Galleda de caca. El director de l’Oficina Antifrau compareix al Parlament de Catalunya. Amb actitud prepotent interpreta el rap Au, au, jo sóc el frau.
El tercer acte comença la nit de les eleccions. Pablo Iglesias (Quim Gutiérrez) i Pedro Sánchez (Toni Cantó), feliços pels resultats de les enquestes a peu d’urna, canten la cúmbia Paso, paso, el baile del sorpasso. Però, quan ja surten els resultats, el director del diari s’estira els cabells; el partit del ministre ha guanyat a tot Espanya excepte a les zones separatistes. Es pregunta per què. Per quina raó un escàndol d’aquesta proporció no ha provocat un càstig dels electors? Llavors sent un riure. La Verge de l’Amor (Laia Marull) se li apareix i canta el swing Ai quin ‘tufo’ a catalufo. I ell ho comprèn tot: l’exclusiva l’hi han fet arribar des del partit del ministre. Ell es pensava que era per fer-lo caure, però en realitat era una maniobra per reforçar-lo. L’han utilitzat. Fent públiques les maniobres brutes del ministre contra independentistes catalans el que ha fet és donar-li la victòria. Ha convertit el ministre en un heroi espanyol. Plorant, canta Ja te nia el cava en fresc... Teló.
