Messi, Cristina, Barcelona
Llegeixo a l’ARA les consideracions de l’alt tribunal contra el futbolista Messi, a qui troben culpable de delicte fiscal. “Existeix un deure de conèixer, que impedeix tancar els ulls davant circumstàncies sospitoses”, diuen. “Si es té intenció d’ignorar és perquè, en realitat, es té coneixement dels elements del tipus objectiu, i pot fer-se mereixedor de pena”, diuen també.
Hi ha persones, entre les quals em compto, que no en tenim ni idea, de portar la comptabilitat, i les úniques “circumstàncies sospitoses” que detectaríem foren pagar o cobrar en negre. I és per això que paguem un gestor, en qui confiem, com confiem en el metge que ens diu que aquella berruga no és maligna. Si el gestor diu que un diccionari desgrava, li donem la factura del diccionari. I si diu que no desgrava, doncs l’estripem. I avall va que fa baixada i anem en segway. Llavors ve Hisenda i diu que hem defraudat perquè els diccionaris no es desgraven.
¿Vol dir, doncs, que nosaltres teníem la “intenció” d’ignorar? Ni hem nascut a Castellammare ni ens diem Bonano de segon cognom. Nosaltres només vam dir-li una cosa a aquest gestor: no hem de donar-li ni un duro de menys a l’Estat, però tampoc ni un duro de més (que s’ho gasta en AVEs). Si tens la pasta de Messi i el gestor et proposa d’obrir un compte a Jyväskyla, a la riba del llac Päijänne, per estalviar impostos, ¿hi has de veure circumstàncies sospitoses? Per fer-ho hauries de conèixer el concepte de paradís fiscal i saber que és delicte tenir-hi diners, allà. Jo juro que fins fa uns mesos no ho sabia. Em pensava que un paradís fiscal era com un club cannàbic. Un lloc legal però mal vist.
Cap estalvi fiscal és prou llaminer si t’expliquen que el risc és seure al banc dels acusats. En quin banc seuen, ara, aquests assessors? Segueixen assessorant? Ai, nenes, no em feu cas. Suposo que a dins meu hi duc una infanta d’Espanya. Vull dir que quan ella diu que no en sabia res, dels negocis del manso, va i sí que se la creuen.
