Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, què has de pregar?
A la vista de les últimes informacions sobre la companyia Vueling, que amenaça de malbaratar les vacances de mig Catalunya, he creat un gabinet de crisi (em decantaria per un ganivet, però malauradament sóc de la generació de les joguines no violentes). Les propostes que ofereixo a la companyia de cara a millorar el servei s’expressen després d’aquest elegantíssim punt i a part.
L’usuari no ha d’oblidar en cap moment que, tot i que ha pagat una pasta per volar, va en un transport barat. I com es pot fer? Senzill. A dins de l’aparell hi haurà seients, però no gaires. Sis estaran reservats a les iaies, les embarassades i els de mobilitat reduïda. Al fons de tot, la zona de bicicletes i cotxets. I la resta de seients, per al primer que els agafi. Els que no en tinguin, de seient, aniran drets, agafats en unes barres metàl·liques que hi haurà al passadís o en unes manetes de goma que penjaran del sostre. A les pantalles de televisió ja no hi posaran pel·lícules. Per amenitzar el vol, aniran passant uns acordionistes i guitarristes (arrossegaran l’amplificador en un carret) que interpretaran Ansiedad, la de Titanic i El pájaro chogüí a canvi d’algunes monedes. També hi haurà un noi que vendrà mocadors de paper i encenedors. Això substituirà la venda de productes del duty free que segons com t’ofereixen a mig viatge. També hi haurà un altre noi que anirà deixant uns calendaris a l’ampit de les finestres i al damunt dels respatllers. Els diners que capti seran per a benzina o per llogar més personal.
Quan l’avió s’aturi a fer una escala, a fora, unes senyores en sabatilles i mocador al cap ho aprofitaran per netejar les finestres. Tot i que el pilot -com sol passar- protestarà, no podrà impedir que li ensabonin els vidres ben ensabonats. Les ampolles de detergent per anar omplint la galleda cada vegada les poden amagar als taulells de facturació, ara que no serveixen per a res més.
