Xapant Badalona

Avui és 12 d’octubre i, per desgràcia, el temps impedirà la celebració patriòtica dels amics de Societat Civil Catalana. O sigui: res a celebrar. Es veu que hi ha llevantada i, en conseqüència, la suspenen. Passen l’acte a diumenge (per no mullar-se, suposo). Però no em vull fer il·lusions. Potser si diumenge torna a fer mal temps el desconvoquen de nou. M’agradarà veure si aquells quatre skins i aquelles senyores de l’abric amb olor de naftalina i marits amb ulleres de sol també es quedaran a casa o faran seu el lema “Todo por la patria” i sortiran a aixecar el braç.

Ah, mare meva... La vida, que injusta que és. Sap greu que ells, que podrien treballar, decideixin no fer-ho per la llevantada, quan n’hi ha d’altres que voldrien treballar malgrat la llevantada i els hi han prohibit. La delegada del govern, la molt brillant María de los Llanos de Luna, ha aconseguit que el jutge prohibeixi treballar als de l’Ajuntament de Badalona.

Els fa fer festa obligatòria. I per què? ¿Per la llevantada que ha espantat els de Societat Civil Catalana? No. Perquè és el Dia de la Hispanitat i el Dia de la Hispanitat es fa festa obligatòriament. Anar a treballar seria considerat poc patriòtic. El patriotisme és com la lletra. Entra amb sang. Com els matrimonis de conveniència. Et casen per força fins que l’amor acaba sorgint.

Jo trobo que la María de los Llanos, de la mateixa manera que obliga els treballadors de Badalona a fer festa, per patriotisme hauria d’obligar els membres de Societat Civil a treballar, per la mateixa raó. Vull dir que hom, quan estima la pàtria, suporta qualsevol tempestat. A més a més, a la ciutat en dies de pluja hi ha aquells senyors que venen paraigües i capelines de tots els colors. Amb capelines vermelles i grogues es pot fer un mosaic força lluït amb la bandera espanyola (la bandera que, per cert, ha entrat en combustió cobrint el cos de la cabra Pepe en ser incinerada).