Publicitat
Publicitat

Les eòliques, Roma i la Xina

El TSJC ha aturat el pla eòlic de Catalunya. La decisió es pot valorar des de la dimensió macro o des de la micro. A vol d'ocell, i vista la crisi energètica que ens està caient al damunt, la cosa tira a calamitat. Ara bé, si t'ho agafes a la menuda, si et poses a la pell dels veïns, pagesos i altres espècimens humans afectats per les futures torres, doncs mira que bé. ¿És coherent fer una política verda, sostenible o com vulgueu dir-ne, sense filar prim damunt del territori? El pla eòlic era una bona foto aèria, però la imatge en primer pla estava desenfocada. Es tracta de decidir si treballem a granel o al detall, i fins on estem disposats a acceptar danys col·laterals.

I ja que parlem de fotos, m'he topat amb la que es van fer els firmants del Tractat de Roma, un 25 de març del 1957, a Roma, esclar, en un sumptuós i historiat palau. I m'ha sorprès la rotunda homogeneïtat dels reunits: tot americanes i corbates, tot negre, tot mascles. Uniformats, com un sol home. Ben mirat, la imatge no està tan lluny de les assemblees del comitè central del Partit Comunista Xinès. Fa mig segle estàvem més o menys igual.

El canvi és una constant de la història, a la Xina i arreu. I ara entra pertot a través d'internet: al món àrab i a l'habitació de casa. Les tecnologies de la comunicació són espècies invasores. Tenim la tele, el Mac i el mòbil com una segona pell, però mai seran la primera. Resistir-s'hi té un punt d'heroic i un altre d'absurd, i també un puntet de necessari. Una mica com amb les eòliques, oi?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT