Publicitat
Publicitat

Els espinacs són més lents que la llum

Els neutrins no viatgen més ràpid que la llum. Els científics ho van confirmar al mes de maig, i van corregir així les conclusions d'un experiment del setembre passat que semblava desmuntar la teoria especial de la relativitat d'Einstein. O si més no, això és el que diu la revista Science : l'error venia d'una mala connexió de fibra òptica entre el receptor GPS i l'ordinador utilitzat per calcular el temps que trigaven els neutrins a viatjar des del CERN de Ginebra fins al laboratori del Gran Sasso (a la regió dels Abruços, al centre d'Itàlia). Però llegeixo també que els científics pretenen repetir l'experiment per determinar si de veritat és veritat que no era veritat. Ho veurem.

Si em va colpir saber que els neutrins no són més ràpids que la llum, també em va colpir assabentar-me que els espinacs que es menjava Popeye de fet no contenien tant de ferro com deien. La convicció que Popeye (a Itàlia el coneixem per Braccio di Ferro, Braç de Ferro) devia la seva força al ferro contingut en els espinacs va fer créixer el consum d'aquesta verdura, particularment entre els infants. L'augment del consum a l'època va ser tan pronunciat, un 33%, que els conreadors i distribuïdors d'espinacs van erigir estàtues en honor de Popeye a Crystal City (Texas), a Chester (Illinois) i a Springdale i Alma (Arkansas).

Llegeixo en un article que Sergio della Sala i Stefania de Vito han publicat a la revista Query que, segons els valors d'una taula nutricional publicada pel departament d'Agricultura dels EUA, cent grams d'espinacs contenen 2,7 mil·ligrams de ferro, mentre que cent grams de fetge de pollastre en contenen 11,6. Per tant, si Popeye hagués engolit fetge de pollastre amb la mateixa avidesa amb què s'empassava el contingut d'una llauna d'espinacs, hauria pogut agafar Superman per un turmell, llançar-lo i posar-lo en òrbita.

El fet seria que -segons una vella teoria, coneguda en l'ambient científic amb el nom de SPIDES (Spinach Popeye Iron Decimal Error Story)-, Segar, el creador de Popeye, creia en el ferro dels espinacs a causa d'una coma mal posada. Es deia que el 1870 un cert doctor Von Wolf va publicar una taula en la qual la separació decimal apareixia al lloc equivocat, i l'error no es va esmenar fins a l'any 1930 (sense que Segar arribés a saber-ho).

Però sembla que també aquesta hipòtesi és errònia. Els filòlegs ens diuen que a les historietes mai no es va afirmar que els espinacs continguessin ferro, sinó que contenien vitamina A. Sobre aquest tema vegeu, entre l'ingent quantitat de textos que poden trobar-se a internet, l'article del doctor Mike Sutton a The Internet Journal of Criminology del 2010. La història no és irrellevant, atesos els resultats multimilionaris que se'n van derivar. Aquest episodi mostra de quina manera neixen i creixen els mites.

Una altra curiositat. Al mateix número de La Repubblica en què es diu que els neutrins són gairebé tortugues llegeixo un ampli debat sobre la necessitat del multilingüisme (amb articles de Stefano Bartezzagui i Maria Novella De Luca). Direu que és evident, avui dia; però durant molt de temps es creia que per superar la Babel de les llengües calia inventar una llengua vehicular universal, i se'n van proposar moltes (algunes d'excel·lents, com ara l'esperanto). Però finalment s'ha imposat una determinada llengua natural, l'anglès.

Aquesta idea d'una llengua universal va sorgir d'un altre mite mil·lenari, el mite que hi havia originàriament una llengua d'Adam, una llengua perfecta, que s'havia perdut amb l'escàndol de la torre de Babel. I d'aquí la recerca espasmòdica d'aquesta llengua, o d'alguna que la substituís.

Ara sabem que de llengua perfecta no n'hi ha i que les llengües neixen i es desenvolupen de manera espontània segons l'ús dels seus parlants. Hi ha, però, una història esplèndida que explica el pensador àrab del segle XI Ibn Hazm. Al principi hi havia una llegua donada per Déu, i aquesta llengua contenia en si mateixa totes les llengües, que només més tard es van separar. El do d'Adam era, doncs, el poliglotisme, i per això tots els homes poden comprendre la revelació, sigui quina sigui la llengua en què s'expressa.

Vet aquí un mite preciós per encoratjar el multilingüisme. I començant ben aviat, a l'edat en què s'esdevé poliglot sense gaire esforç.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT