Vergonya i dignitat

Arrasar. ¿Aquesta era l’ordre? “A por ellos” i “ells” eren ciutadans que custodiaven urnes. Tan senzill i subversiu com això. És la política de l’Estat respecte a Catalunya. Primer desmuntar l’autogovern i després externalitzar en la fiscalia i en la Policia Nacional i la Guàrdia Civil la responsabilitat d’afrontar un afer polític de primera magnitud. El govern espanyol ha demostrat la seva pulsió autoritària del “cautivo y desarmado”, incapaç d’anticipar les conseqüències de la violència. Reprimir salvatgement un referèndum que havia sigut incapaç de desmuntar l’aparell de l’Estat i fer-ho violentament sota l’atenta mirada de la premsa internacional és un error que li costarà car. Per molt que s’intenti controlar la informació a Espanya, centenars de periodistes internacionals tenien la seva mirada en l’1-O i el món ha vist l’estil Rajoy. També ha vist com milers de persones es mantenien als col·legis electorals malgrat la intimidació i com s’hi feia front amb civisme i dignitat, com es continuava votant pacientment. La repressió no s’acabarà aquí i perilla la policia catalana, que ha superat una prova de foc amb lleialtat i intel·ligència. A Catalunya és important mantenir la majoria política que ha anat al referèndum i no precipitar-se. Actuar estratègicament i amb capacitat de resistir qualsevol pas endavant.

Estimats amics espanyols: ¿de veritat voleu viure en un estat com aquest? ¿On és el vostre coratge? Si no reaccioneu, també vosaltres us degradeu.