06/03/2013

Una estratègia que oblida la dignitat

1 min

No és una mala estratègia, suposant que tot estigui dissenyat, la de Rajoy i companyia per desgastar el sobiranisme. Fer dimitir fiscals, tensar la corda, Constitucional a dojo, limitar exteriors, ofec econòmic, que no puguin pagar factures. Anar acorralant els que ho lideren, espies a domicili, treure'ls els draps bruts reals (que hi són i ho estan molt, de bruts) i d'altres que si no ho són ja ho semblaran... Però té tres riscos, com a mínim. El primer és que aquesta estratègia, suposant que ho sigui, parteix de la hipòtesi que el sobiranisme neix en els despatxos d'uns il·luminats per oportunitat política i no en moltes cases particulars per oportunitat històrica. Si és cosa d'uns il·luminats, els enfosqueixes i s'ha acabat. Si hi ha un desig real en la població, ves que no sorgeixin altres líders de manera espontània. El segon risc és que aquest setge pot accelerar el procés independentista, pot precipitar els fets, i quan les coses es precipiten el resultat és incert per a tots. I el tercer risc d'aquesta estratègia, i més greu, és que atempta contra la dignitat i fa incompatible l'entesa. L'atac, la coacció, la represàlia, l'amenaça, la prohibició, no condueixen a cap victòria moral. És una gestió basada en la superioritat. Potser un cop ofegats i dividits un dia aconsegueixes que un govern català accepti una oferta per sobreviure. Però si el poble té dignitat no oblidarà mai que l'hi has trepitjada. Això és el que fa que l'estratègia de Rajoy i companyia, suposant que estigui dissenyada, sigui del tot indigna, gens democràtica i probablement estèril.

stats