Publicitat
Publicitat

475 euros

És probable que les sigles RSA no li diguin gran cosa al lector català. A França, en canvi, tothom coneix el significat d'aquestes tres lletres, que fan referència al Revenu de Solidarité Active. Aquí tenim una cosa semblant, però no igual: el PIRMI, o renda mínima d'inserció. Val a dir que també varien molt, en termes absoluts, les dimensions i l'abast dels dos subsidis: a França el cobren regularment 2,2 milions de persones. Val a dir que per rebre'l no cal estar forçosament a l'atur, sinó només acreditar una situació de precarietat. La mesura es va implantar a finals del 2008, sent ja president Nicolas Sarkozy. La quantitat que rep cada persona depèn d'un seguit de circumstàncies, però una gran part dels beneficiaris -joves que no treballen i que viuen amb els seus pares- obtenen un montant forfataire o suma global d'aproximadament 475 euros.

Mohamed Merah, l'assassí de Tolosa de Llenguadoc, responia a aquest retrat robot amb una precisió quasi caricaturesca i, per descomptat, cobrava cada mes el cèlebre RSA. El vídeo en què se'l veu fent el ruc amb un cotxe no suggereix de cap manera un soldat de l'islam o un perillós terrorista sinó la típica i tòpica desferra suburbial, sense futur ni expectatives. Atesa l'esgarrifosa naturalesa dels seus crims, Merah representa un cas extrem, una excepció. Però fóra molt hipòcrita no preguntar-se pel sentit o fins i tot per la utilitat social real dels 475 euros que rebia cada mes. Aquí sempre hi ha el ressort de la demagògia facilota que exonera de responsabilitats, o bé les exagera, ad libitum . Si en comptes de ser un petit delinqüent Merah hagués tingut una feina estable ara se'l qualificaria indistintament de psicòpata o de malvat, però en cap cas de "víctima del sistema". Perquè una de les coses que convé subratllar és que el sistema, justament el sistema, és tot just qui proporcionava a aquest individu 475 euros mensuals, que en el cas de certs faubourgs francesos s'han de sumar als ajuts que reben els pares, els germans i fins i tot els avis.

Les qüestions a subratllar no acaben aquí, en tot cas. Aquest sistema pervers, injust i horrible havia proporcionat a Merah i a milions de persones com ell una educació absolutament gratuïta, totes les prestacions sanitàries que convinguessin, subsidis estatals, ajuts municipals, etc. Tot plegat -facin números- puja moltíssim més que 475 euros mensuals. És probable que el sistema actués així per pur egoisme: sempre és preferible subsidiar que haver de bunqueritzar les ciutats envoltades pels suburbis, i sempre és més fàcil anestesiar el personal amb llaminadures que haver de mobilitzar l'exèrcit per sufocar els aldarulls i els incendis massius de cotxes, com fa uns anys. Què li oferia, el sistema, a Merah? 475 euros. I què li oferia l'islamisme radical? Una cosa força més valuosa: una identitat irreal però convincent, rotunda i alhora superficial, en la mesura que Merah l'havia adoptada com a darrer recurs, tot i provenir d'una família de tradició salafista. Tot això no és cap novetat. Es va començar a veure amb claredat quan a Algèria va guanyar el Front Islàmic de Salvació (FIS) a començaments dels noranta. Els intel·lectuals d'esquerres -i, més concretament, els intel·lectuals francesos de l'esquerra més jacobina- eren incapaços d'entendre el fenomen. Havent decretat que l'única identitat possible era la del citoyen de la République , tot allò els semblava una mena d'extravagància sense cap ni peus. Però tenia -ai!- una lògica, i era aclaparadora: era la lògica de la identitat.

Les persones acostumem a fer-nos preguntes, i algunes són molt estranyes. És possible que ens preguntem quant ingressem al cap del mes, i que la resposta sigui "475 euros". La xifra és sens dubte baixa, però la resposta, si més no, és clara. El problema arriba quan pensem: i jo, qui / què sóc? Les qüestions que fan referència a la nostra identitat són molt més difícils de resoldre. De fet, la resposta pot arribar a generar un conflicte molt profund. El Revenu de Solidarité Active o RSA no hi respon de cap manera, a aquesta pregunta. Amb 475 euros o sense, la vivència d'una identitat que és percebuda per alguns com una contradicció acaba passant factura. Mohamed Merah no és pas el primer noi nascut a l'Europa Occidental que s'apunta a l'islamisme radical per provar de foragitar el seu estupor identitari. És molt i molt probable que tampoc sigui l'últim. Tot i així, és gairebé segur que farem veure que no ens adonem de la veritable naturalesa del problema i continuarem repartint sobres amb 475 euros.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT