Una família normal com qualsevol altra

Aquesta és la historia d'una família. El pare és tot un personatge. Els veïns l'adoren perquè és simpàtic amb els nens i a les botigues sempre fa broma. Només li interessen les dones i els viatges exòtics i té tendència a desaparèixer de la feina sense dir res. La seva dissort és que sempre li passa alguna cosa i el veïnat s'acaba assabentant de les seves aventures. La mare fa la seva vida des de fa anys. Precisament ara fa poc, quan el pare va tenir un petit accident, ella era fora i ni va plantejar-se tornar abans d'hora per estar al seu costat, senyal inequívoc enviat al veïnat per mostrar la realitat de les coses. El fill sempre havia estat discret i obedient, però un dia se'n va cansar i va dir: "O em caso amb aquesta noia o me'n vaig de casa". "Amb quina noia?", em dirà ara vostè. Bé, amb una noia que no era del veïnat, cosa que va indignar el pare. Tant, que va estar a punt d'acceptar-li el desafiament. Al final, però, va cedir pensant en el futur de la família. Bé, i sobretot va acceptar-ho perquè la mare es va comprometre a inculcar en la noia l'ADN de la família. I la noia, què? Bé, la noia va acceptar entrar a la família perquè era molt ambiciosa i desitjava viure en aquell barri. El problema és que a canvi va haver de renunciar a moltes coses, fet que li va provocar disfuncions alimentàries evidents que tant la família com el veïnat feien veure que ignoraven. La filla gran... Bé, val més que ho deixem estar. Diguem que, a pesar de ser bona persona, la vida no va ser generosa amb ella. Mentre que la petita va encapritxar-se d'un xicot amb tan bona planta com ambició pels diners, cosa que va causar moltíssims problemes al pare.

Com veu, una gent tan perfecta o imperfecta com qualsevol altra. Problema? Que el barri els paga per donar exemple. I com que no en donen, cada cop hi ha més veïns que es pregunten: si ni d'això són capaços, val més que marxin del barri, no?