El fantasma de la intervenció
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va deixar clar ahir el que ja s'havia anat fent patent les últimes setmanes: quina és la línia política del govern Rajoy per afrontar les exigències europees sobre el dèficit espanyol. Al ple dels pressupostos generals de l'Estat, Montoro va tornar a llançar una acusació i una amenaça a les autonomies, a les quals fa responsables del que ara mateix és el principal problema d'Espanya. Per Montoro, les autonomies -i també els ajuntaments- són els culpables dels "dubtes" sobre l'economia espanyola que s'han instal·lat en els mercats. L'amenaça va resultar ahir diàfana: el ministre va deixar anar que no li tremolarà gens el pols si ha d'intervenir un govern autonòmic.
El fantasma de la intervenció, doncs, plana sobre la vida política espanyola, i sembla que ha vingut per quedar-se. El govern Rajoy -amenaçat al seu torn per una intervenció exterior i constatant ahir que l'administració central ha assolit en tres mesos més de la meitat de l'objectiu de dèficit públic anual (ja està a l'1,8%)- ha optat per demostrar la seva determinació de complir l'objectiu fixat, del 3,5%, traslladant tota la pressió a les administracions inferiors, amb la qual cosa mata tres ocells d'un tret. D'una banda, demostra fermesa de cara enfora. De l'altra, fa contenta la premsa antiautonomista i la parròquia més fidel del PP, entre la qual ha quallat la idea que la descentralització ha estat un fiasco. I, en tercer lloc, debilita l'autogovern català, ofegat pels incompliments del mateix Estat i perquè ja acumula un desgast per la política de retallades dels últims anys.
Les pors del govern català són, per tant, fundades, no tant perquè la intervenció hagi de ser imminent com perquè l'ofec que se li aplica és deliberat i indissimulat. En aquest context, la relació de col·laboració entre CiU i PP sembla que ja no té recorregut i el govern Mas es prepara per sortir del cul-de-sac.
