21/01/2011

Un fantasma recorre el món

3 min

Un fantasma recorre el món: el fantasma de la pirateria. Amb l'esclat de la comercialització digital dels llibres electrònics, les pel·lícules, la música i tots els productes d'oci, s'ha generat una gran alarma social. El problema de la pirateria va ser fins i tot la qüestió central de la primera reunió que Obama va tenir amb Zapatero, i ja és impossible parlar de comercialització digital sense que et preguntin per la pirateria. Però el primer que cal recordar és que fa segles que existeix la còpia il·legal o il·lícita, i té molt més a veure amb un problema cultural que no pas amb un problema tecnològic. La pirateria no és una conseqüència de la tecnologia, com algú ens vol fer creure, sinó del desprestigi secular de la propietat intel·lectual, i existia molt abans que apareguessin les màquines.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Cada vegada que un dissenyador de roba llança un nou model els periodistes no corren a preguntar-li quan tardarà a trobar-se aquella peça de roba duplicada pels carrers de Hong Kong. En canvi, la pregunta recurrent a un editor de música o llibres electrònics és com espera recuperar les pèrdues de la pirateria. Com si el pirateig fos una exclusiva del món digital. Que li preguntin a García Márquez, que ha de veure encara avui com es venen per 1 dòlar exemplars físics pirates de tota la seva obra als semàfors de Bogotà. A la Xina, Sud-amèrica o Espanya, la pirateria tradicional i física és molt més que un negoci il·lícit, és una manera d'entendre la vida, que parteix de la base que el copyright simplement no existeix o, com diu un vell proverbi xinès, que tot el que hi ha sota el cel és de tots. Costarà encara moltes dècades fer entendre a una part de la societat que preservar la propietat intel·lectual és una de les millors armes per fer créixer el PIB de qualsevol país.

Per fer entendre això caldran missatges molt més honestos i directes que els que s'estan llançant des de les agrupacions d'autors i des de les diferents indústries culturals. Perquè el problema central de la pirateria no és, com algú ens intenta fer creure, que hi hagi repartits pel món manades de hackers perversos i malvats que es dediquen a desencriptar arxius per destruir riquesa al primer món. La faula consisteix a imaginar-se un món romàntic de joves robinhoods semianarquistes i antiglobalitzadors que des de webs penjades a les illes Tuvalu fan un pols a les multinacionals regalant els seus arxius a mig planeta.

Aquesta llegenda, mig veritat i mig mentida, com tots els contes, és una cortina de fum que una bona part de la indústria ha llançat per amagar el gran i veritable problema de fons: no hi ha oferta suficient. Encara avui és impossible descarregar-se legalment un producte tan demandat com la sèrie de llibres de Harry Potter. Una senzilla pel·lícula de Blake Edwards és impossible de trobar a l'iTunes, per no parlar de les desenes de pel·lícules de Disney que no es poden comprar per molt que un vulgui pagar.

Dit d'una altra manera: a una massa anònima de gent amb ganes de pagar i consumir d'una manera justa per internet, se'ls envia directament a l'intercanvi il·legal d'arxius perquè no se'ls permet comprar allò que busquen. Davant d'això, la indústria té un curiós argument: si no trobes la pel·lícula a la xarxa, vés a la botiga a buscar-la. Però en ple segle XXI, quan la gent exigeix consumir amb immediatesa, és una utopia pensar que si es bloqueja un canal (internet), la gent anirà en massa a un altre canal (supermercat) a buscar el producte que no ha trobat.

Amb la llei Sinde, com amb tots els intents de legislar que s'han fet a Europa, s'ha començat la casa per la teulada. Es persegueix els lladres abans que hi hagi cases. S'alerta del problema dels carteristes abans que hi hagi carrers. Senyors: facin els deures que fa anys que haurien d'haver fet, construeixin una oferta massiva i a un preu just, i comercialitzin per internet de manera simultània a tots els altres canals. Quan hagin fet això, els comprarem encantats tots els contes de hackers que vulguin.

stats