A favor dels ajuntaments

Divendres passat, dia 6 de maig, el senyor Xavier Roig firmava un article en aquest diari titulat Drama municipal , en el qual feia algunes afirmacions que, a parer meu, no poden quedar sense resposta.

Afirmar, com afirma el senyor Roig, que els trenta anys d'ajuntaments democràtics han estat pitjors que el franquisme, és no voler entendre les coses, ja sigui per desinformació o per mala fe. Si hi ha alguna història d'èxit d'aquests anys de democràcia (i n'hi ha per triar), és la dels ajuntaments, que han estat capaços d'aixecar unes ciutats que el desarrollismo havia trinxat durant dècades.

Potser el senyor Roig desconeix la situació en què es trobaven les administracions locals a finals de la dècada dels setanta. Per si li interessa saber-ho, només li diré que els ajuntaments (els ajuntaments franquistes, sí) eren poca cosa més que oficines de gestió administrativa, dedicats a gestionar els assumptes rutinaris i, en molts casos, en fallida econòmica. Van ser els alcaldes i regidors escollits el 1979 els que van fer d'aquestes maquinàries obsoletes unes eines de creixement imprescindibles, en una situació (li recordo) d'alarma econòmica total, arran de les successives crisis del petroli del 1973 i del 1979.

Qualsevol observador equànime no pot afirmar sense faltar a la veritat el que el senyor Roig escriu, veient l'evolució de les ciutats d'a-quest país. O és que potser no recorda com eren aquestes ciutats a finals dels setanta?

Els ajuntaments de casa nostra ja són prou forts? Evidentment no. Hi ha reptes importantíssims que haurien de resoldre's en els pròxims anys. El primer, el finançament dels ens locals, que ha de tenir en compte l'increment de competències que hi ha hagut al llarg dels trenta anys de democràcia. També és important generar les condicions per adoptar mecanismes de col·laboració, que permetin als ajuntaments més petits donar els serveis necessaris sense posar en perill la seva estabilitat econòmica. Aquí, i ho sento pel senyor Roig, cal fer honor al paper clau que han tingut unes institucions tan denigrades com les diputacions provincials, que en aquests anys han esdevingut eines imprescindibles per complementar els ajuntaments en tot allò que aquests (per qüestions de dimensió) no eren capaços de fer.

El senyor Roig també penja a l'esquena dels ajuntaments la llufa de la corrupció urbanística. Altre cop generalitza i tira d'estereotips. Vull recordar-li que en aquest país hi ha 946 ajuntaments, amb 8.932 regidors. No s'hi val a posar-los tots al mateix sac. I tampoc no s'hi val a donar solucions màgiques com si tots els mals del país fossin atribuïbles als partits polítics.

Aquesta és una història molt vella. ¿Creu sincerament que l'elecció directa de l'alcalde és un antídot eficaç contra la corrupció?

¿Realment pensa que l'elecció en llistes de partit és la causa de tots els mals? Doncs sàpiga que està més que estudiat que el sistema que proposa d'elecció directa de persones independents significa obrir la porta a la compra d'eleccions i de candidats per part precisament d'aquells que el senyor Roig no esmenta, els corruptors. ¿O és que potser no recorda com van acabar les coses a segons quins ajuntaments de costa, quan van ser governats per independents ?

No és justa, senyor Roig, la seva crítica. És cert que els ajuntaments tenen mancances. Ara bé, això no justifica ni de bon tros l'esmena a la totalitat que vostès els fa.

Ho considero terriblement injust, precisament per a tota aquella gent (i són molts) que han treballat i segueixen treballant pels seus pobles i ciutats.