22/03/2012

A favor de prohibir, per marcar criteri

1 min

Un dels dubtes que fa que relativitzem certes prohibicions en l'era d'internet és que no ens creiem que seran controlables. Estic convençut que la xarxa fa molt costós i difícil arribar a perseguir, per exemple, portals que fomenten l'anorèxia, sobretot si no ho fan de la manera més evident. Però cal intentar-ho si el problema existeix, i incloure mesures legals, al marge de la capacitat real d'aplicar-les sempre, és una manera de marcar criteri, d'assenyalar amb el dit qui les incompleix. Pel mateix motiu estic a favor de les limitacions en la venda de tabac i alcohol per a determinades edats. I quan algú em diu que ja troben maneres de saltar-s'ho, m'agrada respondre que ja ho sé, però que també qui s'ho salta ha de tenir la certesa que ho està fent. Establir normes no sempre garanteix que puguis vetllar pel seu compliment, però subratlla que hi ha una frontera, una línia vermella, com en diem ara. Menystenir-ho perquè és fàcil saltar-t'ho és creure's molt llest però ser-ho bastant menys. Em recorda els que s'enriuen de les declaracions per entrar als Estats Units, en què et demanen que confessis un munt de coses. El company de viatge et sol dir: i qui serà tan ruc d'admetre-ho, si no el deixarien entrar? La resposta és una altra. Si mai comproven que tenies algun dels antecedents, tenen una prova que has mentit i ho has signat. I que t'havien avisat.

stats