24/02/2011

"Sóc molt feliç i estic molt cansat"

3 min
Barba desordenada, camisa de ratlles, cara d'avellana. Roger Mas Solé.

Fa tanta calor que la roba fa nosa. Quedo amb el Roger al mig de la plaça Francesc Macià: ell vindrà amb guitarra i barret. Jo, amb camisa i manta de quadres. L'identifico, m'identifica. Sembla que tot plegat pot començar: endavant amb el pícnic urbà! El Roger té pinta de savi: serè, discret, elegant. Tu ets un intel·lectual? No, i els que ho són fan molta enveja. Què ets, doncs? Un surfero . Surfejo per sobre les coses. A vegades el més profund és a la superfície? A mi sobretot m'agrada tirar línies: relacionar coses com la música amb la poesia. La interconnexió d'idees, vaja.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

feliç i cansat

. Barba desordenada, camisa de ratlles, cara d'avellana. Roger Mas Solé/ Roger Mas Solé/Roger Mas Solé, em repeteixo. Quin nom tant d'aquí, quin nom tan bonic! Amb aquest nom tan sòlid sembla que no hagis pogut ser mai petit. D'adolescent em sentia menyspreat. Però més tard es va girar la truita: El dia que jo vaig ser més feliç, a la gent li va ser més fàcil estimar-me. Tot ha anat a millor? Sempre. Estàs en el teu millor moment? Mai havia sigut tan feliç com aquest any, i mai havia estat tan cansat. És cansat ser feliç? Sobretot fa por; jo tinc molta por, tinc por de perdre. Al principi tot és nou, estàs content, i jugues amb la idea de complir un somni; però al llarg dels anys es va instal·lant la desconfiança: veus que les coses et comencen a anar bé, però a la vegada has passat el llindar de poder aprendre una altra cosa en la qual puguis ser bo. I si això peta, què?

iva i cebes

. Sempre passen coses: jo m'imaginava un Roger sec com el whisky, i descobreixo un conversador divertidíssim, que juga amb els contrastos i que quan riu fa hi, hi, hi. Sabies que volies ser músic? No. Jo el que tenia clar és que no volia treballar. No volia fer cap cosa que no estigués relacionada amb l'art. I ara, t'agrada la teva feina? Em cansa i em bloqueja la feina al voltant de la meva feina: la paperassa, l'IVA, els autònoms. A mi m'agradaria fer de cantautor, llevar-me al matí, agafar la guitarra i mirar les musaranyes. I d'això, res? En general tinc la sensació que quan despenjo el telèfon només hi ha dues opcions: a) Si puc venir a cantar gratis o b) Si em puc inventar alguna cosa. No em truquen i em diuen: dos quilos de cebes! La despesa mental d'això és zero. Creus que si tinguessis una parada de fruites i verdures series més feliç? Al cap de dos mesos, segurament, m'hauria tallat les venes.

sofàs i coixins

. Escoltar Roger Mas pot convertir-se en un vici. M'explica on és la casa d'enlloc -el seu últim disc-, i entrem en un món innocent i naïf. Què tens de nen petit? Molt ego; i també allò que fa la meva filla quan assenyala una cosa i diu: Vull allò. Capricis, vaja. Com ets com a pare? Feliç. I atabalat. El millor de tenir un fill és que en una vida en què tot pot ser que sí, o tot pot ser que no, l'Amèlia és una ancla. És un per sempre. En tindràs més? A mi m'agradaria tenir tot un equip de futbol! L'amor cap a un fill no és comparable a res? Per mi tots són una mica el mateix: el de la parella, la germana, els pins i els ocells. L'amor em fa sentir més ample: com assegut en un sofà en què els coixins són les relacions. Si dónes i reps amor saps que poden passar coses dolentes, però que hi ha matalassos que et plegaran quan te la fotis.

stats