Publicitat
Publicitat

Obladi-oblada

"Jo vaig fent"

29 anys. Antiestrella. Canta al cotxe i balla segons l'humor. És més de retirar-se que d'insistir i canviaria el desordre del músic per la rutina d'un oficinista. No es compra coses i creu que una cançó és un exercici de ficció. Cantant i compositor de Manel, ara publica el seu segon disc: 10 milles per veure una bona armadura . I m'ho explica des d'una distància prudencial

Guillem, a quin cantó del llit dorms tu? M'és igual, tria tu. Et va bé l'esquerre? Sí. Un vas de llet? Fa molts anys que no en bec, però d'acord. Freda o calenta? Freda va bé. Què és el primer que fas quan et lleves? Cafetera. I després, quan et mires al mirall, què hi veus? Poca cosa: un individu que s'està rentant les dents. Passo la mà per sobre les sanefes del cobrellit. Són de color lila i fan joc amb la seva camisa. Llavors, ell em mira i amb la seva veu greu i accelerada, diu: Una cosa, la pregunta aquesta la fas gaire sovint? Vull dir, què contesta la gent quan li dius què veu quan es mira al mirall mentre es renta les dents?

Guillem no, Manel. Som a la suite presidencial de l'Hotel Casa Fuster. Jo he tocat tot el que podia tocar, i el Guillem ha parlat durant cinc minuts sense parar. Ens posem les sabates i l'abric. I també fem el llit. Guillem, tens por que Manel acabi agradant a tothom? No. Fixa els ulls en un punt imprecís del plat, i, un segon, dos segons, tres segons, quatre... i cinc: Tu creus que m'hauria de fer por? La unanimitat és sospitosa, dic. Llavors, ell, fugint del jo i sempre aferrant-se al nosaltres , em diu el que de debò és important: Els quatre gustos que compten són el del Roger, l'Arnau, el Martí i el meu. Un 25% de cadascú. A partir d'aquí, l'atzar.

Ara i atur. El Guillem porta la camisa ben cordada i els cabells tots estufats, té un aspecte original. És més de l'escola de l'autocrítica que de l'autoestima: Quan un grup és bo i ho sap, sempre ho fa tot malbé. Quan tothom et diu que és l'hòstia, t'ho acabes creient? No. Jo mai he pensat: ui, això serà tremendo! Sabies que viuries de la música? No formava part ni de la meva imaginari secret. On series ara sense aquell primer disc? A l'atur.

Pau i Manel. És un paio curiós, el Gisbert: té poques aspiracions i menys frustracions. És amable amb la gent, correcte amb les respostes i mesurat amb les emocions. Pau Riba diu que sou massa bons nens. Què? Em sembla molt raonable. Entenc que a un creador com ell, la música de Manel no li faci ni fred ni calor. T'agrada? Molt. És un creador espectacular. I és veritat que ets massa bon nen? No ho crec. Què ets, doncs? Jo vaig fent, vaig trampejant com puc.

Pep i Manel. Anar fent , això és el Guillem. Un antiestrella que fa cançons estel·lars. El Pep va venir al Palau. Has anat al camp, tu? Sí, una vegada. Ets futbolero? Bah, tampoc tant. Manel i Pep Guardiola, hem creat dos mites intocables? Nosaltres acabem de començar; el Guardiola passarà a la història com un dels millors entrenadors del Barça. Com voldries ser recordat, tu? Jo només vull fer cançons que agradin.

Estadis i orgull. Manel, o quan la normalitat es desmarca amb diferència. Què prefereixes, omplir estadis o omplir d'orgull? Això últim. Vau sortir a tocar amb Mishima, sortiríeu a tocar amb Sopa de Cabra? No. És una qüestió de pell: amb Mishima té sentit perquè ens coneixem, a Sopa no els coneixem de res. I d'Els Amics de les Arts, què us separa? Hòsti, no ho sé, tu, però sé què ens uneix: i és que devem estar bastant farts que ens preguntin als uns pels altres. I ha costat, però ara i per fi, el Guillem somriu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT