27/06/2017

El turisme ho tapa tot

3 min

Fa ben poc, a finals de maig, els veïns afectats per l’experiment social -que no urbanístic- anomenat superilla van manifestar amb claredat que del projecte estrella del govern municipal de Barcelona no en volien saber res. En una consulta popular, el 87% hi van votar en contra. Sembla que als veïns que el pateixen cada dia, aquest falansteri postmodern no els acaba de fer el pes. Segurament són uns retrògrads, com els que es queixaven del soroll i les pixades entorn de Can Vies, que forma part de la mateixa fantasia ideològica dels anys setanta però amb uns acabats més rústics. I el mateix es pot dir dels comerciants que denuncien la impunitat de la venda ambulant il·legal: segur que tots són uns fatxes.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Si anem sumant tots aquests indesitjables insensibles a la utopia i que, a més, no acaten amb docilitat el neollenguatge de la sostenibilitat pacificadora de la pacificació sostenible de la implementació de la governança implementativa, et surt ben bé la majoria de la gent. I quan dic majoria no parlo de qualsevol cosa, no: el partit que avui governa l’Ajuntament de Barcelona va obtenir el 25,21 % dels vots. 11 regidors. És molt poc. En tot cas, ningú no en discuteix la legitimitat, sinó la desproporció entre unes mesures que impliquen consensos de gran abast i la simple inexistència d’aquests grans acords. Engegar un experiment social -repeteixo: no urbanístic- no és el mateix que canviar el paviment d’un carrer o modificar el disseny dels fanals. Per apostar democràticament per grans canvis calen grans majories simètriques; en cas contrari tot és precari i mancat de base real.

Però llavors, com si fos aquell dimoni escuat dels Pastorets, apareix l’origen de tots els mals: el turisme! Ja tenim identificada la bèstia, doncs. La resta de problemes només són al·lucinacions de la pobra gent que encara no fa servir el neollenguatge. ¿Vostè té pares dependents i no disposa de recursos? Bah, això és que s’ofega en un got d’aigua: el problema de debò és el turisme. ¿I vostè què s’empatolla, amb això del preu del lloguer, o de l’atur? Que no ho veu, que tot és culpa del turisme? I la calorada de la setmana passada, què? Culpa del turisme, clarament! I si pensa el contrari és perquè està alienat pel neoliberalisme heteropatriarcal i especista.

Ho veuen? Si tots parléssim neollenguatge no hi hauria protestes per les superilles ni per res. La gran paradoxa de tot plegat és que l’ús merament ocultador dels problemes associats al turisme no genera un retrat fidedigne, sinó una caricatura estèril. El turisme constitueix una font de conflictes des de fa molts anys. És un problema real i puntualment greu, per ser més exactes. L’únic que ha variat ha estat la seva incorporació com a arma llancívola en el si de la neollengua. En la mesura que constitueix una mena d’excusa polivalent, aquesta actitud no permet resoldre res. ¿El turisme és un problema? Per a mi, a nivell personal, sí: ha fet variar molts dels meus hàbits quotidians sense que hagi obtingut cap benefici a canvi. Però si adreço la mateixa pregunta als milers de cambrers, empleats d’hotel, botiguers, taxistes, restauradors, etc. que viuen d’aquest tema, la resposta serà probablement diferent. Vull dir que si deixem de banda per uns instants la fraseologia d’assemblea CSO i parlem amb el personal sense emprar la neollengua, ens emportarem una sorpresa similar a la de la resposta social a les superilles.

El que passa a Barcelona passa també a París i a Londres, a Roma i a Venècia, a tot arreu on hi hagi alguna cosa interessant a visitar. Barcelona no n’és una excepció, ni té cap altre problema específic que no tinguin les ciutats esmentades, tret dels que decidim treure’ns de la màniga. ¿Això del turisme té solució? Evidentment, no: qualsevol activitat productiva d’una certa envergadura té conseqüències bones i dolentes. Si les coses fossin tan facilotes no caldrien els polítics ni els gestors en general. Ara: qui s’autoproposa per fer girar el timó vol dir que creu que sap portar la barca. Després no s’hi val a cantar la cançoneta aquella que “això és un problema de tots”, i tal i qual.

Primer gir del timó: el foment institucional de la delació dels pisos turístics il·legals va desembocar en un fet gravíssim. A diferència de l’anonimat promès per l’Ajuntament, els denunciats tenien accés a la identitat dels denunciants. De ben segur que hi ha maneres més efectives de millorar la situació. Taxes, restriccions? Admeto humilment que no ho sé. D’una cosa sí que n’estic segur, però: la criminalització del turisme pot servir per tapar fracassos, però no per solucionar problemes.

stats