Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

El fill del rei

Dolor entre els admiradors de la sang blava per la visió del monarca Joan Carles, capcot com un súbdit, dient que "no tornarà a passar". Però els reis no han de demanar perdó, perquè això els humanitza i se'ns assemblen. I si se'ns assemblen, no hi ha cap raó per pagar-los els privilegis. Per això no els veiem menjar o fumar. Els éssers superiors no masteguen ni demanen foc. De fet, és un gran error que la missa ja no es faci en llatí i algunes monarquies ja no siguin absolutistes. Aquest diumenge, el diari El País explicava que el govern de Mariano Rajoy, com el de Rodríguez Zapatero, "van mirar cap a un altre cantó" tot i que en teoria "l'executiu ha de controlar i dirigir tot el que fa i diu el rei", però que "a la pràctica aquest control s'ha relaxat amb els anys, sobretot pel que fa als seus viatges privats i relacions amb milionaris de tot tipus". Si el govern del regne ha de controlar i dirigir tot el que diu i fa el rei, per a què serveix un rei?

Ara, a corre-cuita, els diaris promonàrquics exalten la figura de Felip de Borbó. La seva oficina de premsa ens el mostra com un home responsable davant de la irresponsabilitat de son pare. Però és que fa dos dies la mateixa oficina de premsa també ens mostrava el pare com un home responsable davant d'Iñaki Urdangarin. "El abuelo se va a enfadar mucho" , ens van comunicar que havia dit el nen Froilà quan anava a l'hospital després d'haver-se-li disparat l'escopeta. Aleshores jo m'ho vaig creure. Ara que sé que era a Botswana caçant, no.

Ens mostren el futur rei com un home que s'ha preparat a fons per al paper. Però només sabem que va estudiar en una acadèmia militar. Ni tan sols podem estar segurs de si li van regalar les notes, perquè, a diferència de Mariano Rajoy o qualsevol altre dirigent escollit a les urnes, ell sí que sabia, des de petitet, que seria rei. I els seus preceptors també.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT