Publicitat

Firmes

image-alt

UN TAST DE CATALÀ

ALBERT PLA NUALART

Bo i esperant que s’assoleixi la resolució

A FINALS DEL 2010 una amiga que tradueix i corregeix envia un mail a les Oficines Lexicogràfiques de l’IECi els diu que creu haver detectat un error en l’entrada teló del DIEC2. L’entrada deia i diu: ...

La carta que hauria desitjat no fer mai

L’ESTUDI DE LA NEGACIÓ és un camp lingüístic ple de sorpreses. De l’expletiva a la doble, presenta curioses subtilitats que, en general, dominem de manera intuïtiva però que de vegades propicien l’error. ...

El pacte com una forma d’indignitat

ANTONI CASTELLS, el català viu que deu haver dedicat més temps i intel·ligència a aconseguir un tracte fiscal just d’Espanya, va deixar anar dimarts, en una entrevista a la ràdio amb Mònica Terribas, una ...

Una sinonímia que continua sent discutida

TOT I EL DICTAT EXPLÍCIT de la norma actual, no acaba d’haver-hi un clar consens a l’hora d’acceptar que se guir sigui sinònim de continuar quan aquest verb fa d’auxiliar en una perífrasi amb gerundi ...

¿Les crides a la regeneració són progressistes?

ABANS-D’AHIR, en un debat a les Corts sobre el futur de la llengua en la hipotètica Catalunya independent, una noia, amb tota la bona fe del món, va dir al final allò tan típic de “Si tots els catalans ...

Per què no ens podem espaterrar?

TAL COM EXPLICA Coromines al DECLC, la pressió conjunta de la patte francesa i la pata castellana sobre la nostra pota va fer que pata penetrés fortament en el català, i la millor prova és que alguns dels ...

En la presó del vot de la majoria

LA MAJORIA DEL PP a Espanya fa sentir a molts catalans una barreja d’indignació, depressió i perplexitat. I no és insòlit que els més exaltats, veient que no l’enfonsa als sondejos un cúmul de despropòsits, ...

Alguns ‘treure’ que hauríem de treure

L’ÚS DEL VERB ‘TREURE’ és una font de problemes en català per diverses raons però, sobretot, perquè el forcem a equivaler a sacar i quitar, i el nostre treure no dóna per tant. Molts dels mals usos -ho ...

La tendència a la normalitat del català

EN UNA TALK AT GOOGLE del 4 d’abril, Chomsky es va referir al nostre 9-N com una fita més en l’esforç per salvar llengües, cultures, espècies... Ell té molt clar que per reconstruir la diversitat ...

¿Podem és aquí per quedar-se?

‘SER AQUÍ PER QUEDAR-SE’ és un gir que diem o escrivim copiant-ne un d’anglès que grans veus del jazz ens fiquen al cap des dels anys 30 versionant un popular tema dels Gershwin. I avui, gràcies a Podem, ...

¿I no haurien de fer llegir en veu alta?

M’HE MIRAT la prova de selectivitat de llengua. Està dividida en cinc preguntes de comprensió lectora, tres exercicis d’expressió escrita i uns exercicis de reflexió lingüística, és a dir, de gramàtica i ...

El dubtós ennobliment de la Barceloneta

L’ANY 1964 la sociòloga Ruth Glass va crear el terme gentrification per descriure el procés a través del qual les famílies de classe mitjana anaven ocupant certs barris -en el seu cas eren de Londres- i ...

Esquivarem la censura pagant pel talent digital

L’ARGUMENT MÉS SUCÓS de la setmana, i el més revelador de quin és l’estat de salut de la llibertat d’expressió ara i aquí, és el que RBA ha donat a la redacció d’El Jueves per justificar que no deixés ...

Un pronom en un titular de portada

EL NOSTRE TITULAR de portada de dijous va crear dubtes i debat abans i després de publicar-se. Fa molts anys, quan la informació no ens assaltava tothora i per tot arreu, els titulars dels diaris tendien ...

Apel·lar a la llei ha deixat de ser suficient

KERRY LI DIU A SNOWDEN que sigui home i doni la cara davant la llei del seu país. Rajoy li diu a Mas que sigui lleial a la Constitució i no convoqui consultes il·legals. Trias justifica l’enderrocament de ...

Per què van de bracet el poder i la corrupció

PODEM AGAFAR algú de la mà i també, esclar, anar agafats de la mà amb algú o donant-li la mà. En l’època dels nostres avis -avui no hi posaria la mà al foc- veure un noi i una noia agafats de la mà era el ...

Un ‘totum revolutum’ que fa més fum que llum

Narcís Garolera acaba de publicar a la revista Els Marges (núm. 103) l’article “La degradació de la llengua als mitjans de comunicació”, on renova el plany intermitent d’alguns sectors acadèmics sobre la ...

Perquè... quan comença la violència?

UNA FOTO de Michelle Obama amb el rètol “Bring back our girls ” servia diumenge a Bru Rovira per fer una aguda reflexió sobre la facilitat amb què ens apuntem a causes emocionals oblidant la complexitat ...

Del que voteu (en) depèn el futur d’Europa

MÉS ENLLÀ d’animar-vos a votar, l’objectiu de la frase del títol és encomanar-vos un dubte que no em deixa dormir i que, al meu entendre, és un dels grans misteris sintàctics del català: ¿cal que hi posem ...

El que compta és anar a l’era i voler pols

LA CREIXENT TENDÈNCIA delselectors d’alguns països europeus a votar formacions autoritàries re-afirma una veritat que de vegades preferim ignorar: el desig de ser més lliures no té per què ser -i no és ...

Qui són els demés si no són els altres?

ACABARÉ AVIAT si dic que avui en català els demés no són ningú: és una forma inexistent. I que l’únic demés correcte és un adverbi insòlit en estàndard que, per dir-ho molt breument, tindria el mateix ...

L’altre plat de la balança comercial

ESCRIC AQUEST ARTICLE al Baix Camp, envoltat de feixes que no fa tants anys estaven plenes de rendibles avellaners. En sobreviuen tan pocs com són pocs els súpers on encara trobes avellana de Reus, ...

Petit repàs al revelador argot polític

AMB L’INICI de les europees torna la retòrica dels mítings, tan antiga, tan déjà-vu que gairebé incentiva la desafecció. I, tanmateix, seria injust afirmar que el nostre argot polític no es renova. Ho fa, ...

La civilització avança de vagó en vagó

JA FA UNS QUANTS anys una amiga em va dir “Demà has de dinar amb mi”. “I això?” “És que he de dinar al centre i no vull dinar sola”. Era un cas extrem de timidesa, però hi ha molta gent a qui fa vergonya ...

Recolzar(-se), repenjar(-se) i arrepenjar(-se)

UN DELS CASTELLANISMES més denunciats i, malgrat tot, utilitzats és recolzar en el sentit de donar suport o fer costat. Recolzar deriva de colze i, com ens diu Fabra en una conversa filo lògica de 1924, el ...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | Següent >