Aprofita un recés de la feina i quedam en una cafeteria al costat de l’Hospital Clínic, on Joan Manuel Pericàs (Palma, 1982) és metge internista i tracta pacients amb infeccions cardiovasculars. És la seva especialitat, tot i que es queixa que Espanya sigui dels pocs països on no es reconeix l’especialitat d’infectòleg. “Va estar a punt, però el govern del PP ho va aturar; un greu error”, comenta. Insisteix en aquesta necessitat perquè, entre moltes altres coses, permetria avançar en la investigació i estalviaria moltes despeses en antibiòtics. No defalleix; la seva tesi doctoral, que està a punt d’acabar, té com a tema l’endocarditis; i el premi fi de residència, que va fer entre 2008 i 2013, li permet fer recerca específica. Va viure fins als 16 anys a Marratxí, a la Cabaneta, i de seguida que va poder va anar a Barcelona per estudiar medicina.
COM ES VA ESPECIALITZAR EN INFECCIONS? “Al principi volia fer medicina tropical”, explica. “Quan vaig acabar la carrera, abans de fer el MIR, vaig anar a Moçambic i després a l’Argentina, al Senegal, a Guinea Conakry i a Guinea Bissau, on vàrem estar a punt de posar en marxa un nou projecte”. Va ser un tipus de feina, però, que el va acabar decebent. “Vaig veure que el paper de l’home occidental en aquests projectes és el d’intentar curar la malaltia només de manera simptomàtica, per curar-se la consciència. Però moltes vegades la solució ha de ser política i econòmica, no mèdica”.
DES DE QUAN ESTÀ EN POLÍTICA? “La consciència política la vaig començar a tenir a Barcelona, però l’activisme es va despertar a Llatinoamèrica, veient la lluita anticapitalista i el treball seriós que es feia en aquest sentit”, comenta. Ara participa en el Seminari Taifa, està afiliat a Esquerra Unida i Alternativa i forma part del comitè organitzador de Procés Constituent. I, comenta, també ha estat entre el grup de gent que ha creat el cercle de Podem a Catalunya. “Ara s’ha obert una oportunitat per aconseguir que aquest canvi o escletxa dintre d’un règim que s’ha mostrat feble pugui ser aprofitat per les esquerres”. Creu que estan sorgint noves plataformes que obren possibilitats fins ara inexistents. “Catalunya pot prendre les decisions sobre el país que vol ser sense tenir en compte el que diguin els rics, siguin aquests independentistes o no”. Considera que la gran incògnita és saber com farà servir ERC, aliada de CiU, la seva hegemonia. “Confii que sabrà aprofitar el suport que té, però en relació a les esquerres s’hauria de mullar una mica més”, afirma.
HI HA POSSIBILITAT DE CANVI A MALLORCA? “El PP hi té una hegemonia que sembla impossible de trencar”, explica. “S’hi combina un caciquisme històric amb la pressa per enriquir-se, per això a Mallorca la bombolla immobiliària ha fet més mal que a altres llocs. La gent ha passat de ser conservadora a pseudoliberal”. Tot i així, considera sorprenent el fet que Podem ha estat la tercera força a les europees i observa un moviment al carrer que abans no existia. I també, en alguns aspectes, és exemplar. “El que ha fet el jutge Castro no ha de quedar en res; la bona feina feta a Mallorca mostra la necessitat que el sistema judicial postfranquista es renovi per aconseguir portar al banquet tota aquesta elit corrupta”.
