ManacorFrancina Armengol serà la candidata del PSIB-PSOE a les pròximes eleccions autonòmiques. Serà una candidatura que haurà de lluitar contra les síndromes que afecten la classe política en general i el PSOE en particular. Lluitarà contra la síndrome de l’aparell. Sí, Armengol serà candidata gràcies a unes primàries obertes i havent superat Aina Calvo, l’altre gran valor del socialisme illenc. Però continuarà sent la candidata de l’aparell. Haurà de posar tots els refrigeradors en marxa, perquè de frescor, poca. Lluitarà, també, Francina, contra la síndrome Rubalcaba. Un partit cansat, exhaust, devorat primer per l’enquistament en el poder i la corrupció, després per les lluites internes, i finalment per la pèrdua definitiva de referents ideològics definits i clarament diferenciadors respecte de les polítiques neoliberals del PP. Lluitarà contra la síndrome Pere Navarro. El PSC s’esfulla com una flor d’ametler al vent de la primavera i és incapaç de tapar les vies d’aigua del vaixell que s’enfonsa enmig de la tempesta de l’independentisme. A Mallorca es preveu una alça important del vot identitari com a contrapunt de les accions etnocides de Bauzá. No ho tendrà fàcil Armengol per fer venir cap a ella un vot que capitalitzarà el sobiranisme ara reunificat.
Davant tanta malaltia diagnosticada només la píndola de la unitat de partit (com ho farà per incloure Calvo en el seu projecte i alhora ser creïble?) servirà de teràpia per envestir l’única síndrome favorable d’Armengol: la tumoració Bauzá. I tanmateix, haurà de lluitar aquest any que queda per convèncer-nos que no és bisturí que extirpa sinó teixit que regenera.
