El frau que ha inflat la bombolla immobiliària
La proposta amb què treballa el ministeri de Foment per canviar la llei del sòl ha aixecat, amb plena justificació, els recels de la Generalitat. Estem davant d'un intent de tirar endavant una injustificable amnistia urbanística per a actuacions sentenciades per la justícia. En concret, el ministeri pretén evitar l'enderroc d'edificacions amb sentència ferma en contra, sempre que hi hagi un tercer afectat de bona fe ocupant l'immoble.
Tot i l'aparent bona intenció del legislador per protegir els interessos del comprador, el resultat pot ser la impunitat de l'infractor, bé sigui el constructor bé l'ajuntament còmplice de la il·legalitat, un tàndem que per desgràcia ha estat moneda corrent.
Les prevencions que en aquest sentit estableix el redactat del ministeri semblen insuficients i, sobretot, obren una via molt perillosa per la qual, amb els antecedents d'irregularitats que existeixen, és fàcil pensar que s'hi colarà de tot i més. D'altra banda, en els casos de sentències judicials d'enderroc, ja hi consta la indemnització als propietaris afectats quan havien fet l'operació de compra sense ser conscients de la situació d'il·legalitat del l'habitatge. Per tant, resulta a priori supèrflua la justificació de la normativa per beneficiar-los.
Estem, doncs, davant d'una operació de blanqueig urbanístic que comporta una flagrant desautorització de la justícia. A més, el canvi normatiu proposat planteja clars dubtes sobre la seva constitucionalitat -precisament pel fet que passa per damunt de sentències fermes-, pot afeblir irremissiblement la ja prou fràgil disciplina urbanística tant espanyola com catalana, i envaeix competències autonòmiques.
Si aquest canvi normatiu s'aprovés, suposaria normalitzar milers d'habitatges il·legalitzats que són a l'arrel de la bombolla immobiliària i, per tant, de la crisi bancària i financera que ha deixat tan greument tocada tota l'economia de l'Estat.
