El futur dels joves, el futur del país
Avui expliquem una cosa que pot semblar una obvietat però que pot tenir una incidència cabdal per al futur del país: cada vegada més joves decideixen marxar a treballar a fora o, simplement, provar sort davant la falta de perspectives que avui dia hi ha en molts sectors. Aquest no és un fenomen forçosament negatiu, ja que molts d'aquests joves aprofitaran l'experiència per formar-se, aprendre idiomes i, si el país és capaç d'oferir-los una oportunitat, tornar i fer créixer l'economia.
De fet, és la mateixa Generalitat la que promou aquests desplaçaments, i alguns col·legis professionals, com el d'enginyers industrials, aconsellen als seus membres sense feina que no perdin el temps i facin el pas d'intentar-ho a fora.
El problema vindrà si el que ara és un fenomen conjuntural es cronifica i esdevé una pèrdua constant de cervells i capital humà, que és el càncer que afecta molts països en vies de desenvolupament. Per contra, els països més rics amb visió de futur, com ara Alemanya, treballen a llarg termini i planifiquen amb temps les necessitats laborals que tindran per mantenir el seu alt nivell de competitivitat. Per això els alemanys fa temps que miren cap als països del sud per captar els millors enginyers (formats en universitats públiques que tenen un alt cost per a les arques de l'Estat), els millors científics i els millors directius.
Catalunya també ha de dissenyar la seva estratègia de futur, que passa per saber aprofitar l'experiència de tots aquests joves que ara es veuen obligats a emigrar, però que d'aquí uns anys poden ser molt útils per fer possible el canvi de model productiu. Tots els països han de buscar el seu propi equilibri entre la gent que marxa i la gent que s'és capaç d'atreure. L'exemple del Parc d'Investigació Biomèdica de Barcelona, en què la majoria d'investigadors són estrangers, és la torna de la informació que avui obre el diari. Però hem de fer possibles les dues coses: que la gent no tingui por de sortir a fora, que aprengui de la manera de fer d'arreu, però que després pugui tornar. I que si es queden fora sigui per altres motius que no sigui el laboral.
