Andrew Winston
19/03/2011

El futur de l'energia nuclear

4 min

Encara és massa d'hora per dir res definitiu sobre el que està passant al Japó. Ningú no sap de manera fefaent què en resultarà de la terrible falla de la central nuclear de Fukushima -les fuites de vapor radioactiu podrien continuar durant mesos-. I tot just acaba de començar l'especulació sobre les conseqüències del desastre en la insistent demanda d'una renaixença nuclear als EUA.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Alguns antecedents: durant tres dècades no s'ha construït cap central nuclear nova als EUA. Tanmateix, l'ús de l'energia nuclear torna a considerar-se seriosament. La Nuclear Regulatory Commission dels EUA té sobre la taula ben bé 30 o 40 sol·licituds d'ampliació de les actuals instal·lacions nuclears. Una de les raons del retorn nuclear és que té garantit el suport de dos grups d'interès: 1) els lobis a favor d'aquesta font d'energia i algunes grans companyies, normalment situades a la dreta de l'espectre polític, i 2) els qui volen lluitar contra el canvi climàtic, que normalment militen a l'esquerra.

Abans, els ecologistes de tota mena eren antinuclears. Recentment, però, alguns ecologistes de perfil elevat, com Stewart Brand, el fundador de la publicació Whole Earth Catalog , han promogut l'energia nuclear, sobretot perquè promet avantatges en la lluita contra el canvi climàtic (ja que pràcticament no emet compostos de carboni). La conversió d'alguns ecologistes en defensors de les nuclears indica fins a quin extrem aquest col·lectiu considera terrorífica l'amenaça imminent del canvi climàtic. El desastre nuclear del Japó ha tornat a posar en dubte la conveniència de l'energia nuclear. Però ja abans de la tragèdia, per raons que comprenen des de la seguretat nacional fins a la competitivitat del país o el canvi climàtic, hi havia hagut moltes discussions als EUA sobre política energètica. En el context actual, caldria plantejar dues preguntes sobre les energies de xarxa (per oposició als combustible per al transport, que no tenen cap relació directa amb l'energia nuclear).

La primera pregunta és: té sentit l'energia nuclear? Sembla que hi ha bones raons per les quals alguns ecologistes i altres grups han canviat d'opinió en relació amb les centrals nuclears. Prenguem la més senzilla d'aquestes raons: l'energia nuclear proporciona una base d'energia estable (una mica menys d'un 20% de tota l'electricitat dels EUA) i les emissions de compostos de carboni son gairebé nul·les. Per tant, l'ús d'aquesta energia pot tenir sentit com a solució provisional a llarg termini. L'argument més persuasiu contra les nuclears no és pas el de la seguretat: és l'econòmic. Recorro a Amory Lovins -cofundador i cap científic del Rocky Mountain Institute (centre d'estudis especialitzat en energia i sostenibilitat)- i a la seva impressionant varietat d'estudis en profunditat, per tal d'obtenir unes anàlisis sòlides sobre tot allò que té a veure amb l'energia. Lovins comptabilitza les despeses econòmiques que comporta construir i assegurar les centrals nuclears. En comparació amb el que implica fer esforços per millorar l'eficiència energètica, l'energia nuclear és molt cara. D'altra banda, les fonts d'energia renovable -com ara l'eòlica i la solar- tenen un cost variable nul. Que siguin de franc és una oferta difícil de millorar.

L'altra pregunta és: té sentit l'energia centralitzada? Aquesta potser és una pregunta més heterodoxa, però plantejant-la podria ser que arribéssim més ràpidament a una resposta vàlida que no pas qüestionant l'energia nuclear mateixa. Per començar: per què generem energia servint-nos de grans centrals en xarxa? Comporta molts avantatges, sens dubte; però també una pèrdua ingent d'energia en el transport des de la central cap a la xarxa elèctrica i cap a les nostres cases. ¿Per què no construir un sistema de producció d'energia molt més dispers amb plaques solars als terrats, bombes de calor geotèrmica a tots els edificis, turbines d'aire a cada barri i cotxes elèctrics? Aquesta imatge de xarxa energètica neta no és cap fantasia, de fet, la tenim a tocar.

Alguns experts en energies renovables m'han dit que, en pocs anys, el cost de producció de les plaques solars ha baixat un 50 o un 70%, com a conseqüència directa de les grans inversions en l'economia neta fetes per la Xina. Jigar Shah, com a cap executiu de Carbon War Room (una institució dedicada a la recerca de solucions competitives i aplicables a la lluita contra el canvi climàtic), afirma: "La Xina està fent amb les plaques solars el mateix que ja va fer amb els ordinadors i els iPhones: fer-ne abaixar els preus vertiginosament".

L'altre gran argument per apostar per l'energia de producció dispersa és la seguretat. A Jim Woolsey, l'anterior director de la CIA, li agrada remarcar el fet que tres branques d'arbre a l'estat d'Ohio van fer caure 80 gigawatts de la xarxa elèctrica del nord-est l'estiu del 2003. "I els terroristes són més llestos que tres branques de Cleveland", diu Woolsey.

En una escala més local, també podem parlar de la seguretat, tant de les persones com del medi ambient. Les fonts tradicionals d'energia cada vegada costen més de trobar i l'obtenció és cada vegada més perillosa. Perforar sota les aigües i utilitzar l'energia nuclear són dues de les tecnologies més delicades del món, cosa que significa que comporten grans riscos.

Un vessament de petroli o una gran fuita radioactiva pot afectar milions de persones. Per contra, si un desastre natural provoqués la fallada de la turbina d'un parc eòlic marí o el trencament de la placa solar d'una casa, la població local no correria gaire risc.

Considerant els arguments d'economia bàsica, de seguretat i de competitivitat nacional, el balanç és molt favorable a una xarxa de transport i producció d'energia dispersa, no nuclear i sense ús de carburants fòssils.

stats