El futur a la punta del dit i de la llengua
El català ha guanyat mig milió de parlants en vuit anys i ja frega els 10 milions. Entre les cent llengües més parlades, som la número 14 de la UE, la 27a en pes econòmic mundial i la vuitena més activa a internet. El futur és a la punta de la nostra llengua i a la punta dels dits amb què remenem els teclats. L'informe d'ús que acaba de presentar la Plataforma per la Llengua ens fa ser optimistes, i posats a fer rànquings, és al número 1 de les bones notícies de la setmana (cal admetre que no ha tingut rivals en set dies negres). Els de la Plataforma celebren que ja no lluitem per la supervivència del català, sinó pel benestar, però -afegeixo jo- això passa just ara que els benestars estan amenaçats. Entre les batalles pendents, la poca presència al cinema i a l'etiquetatge, que fan que encara ens emocioni llegir xampú mentre ens rentem el cap. I la gran llacuna, l'àmbit més endarrerit, quina sorpresa, el judicial. Sent trist i dramàtic que la justícia tingui tanta resistència a parlar català, aquest no és el problema. El pitjor és que la justícia insisteix a no deixar que el parlem nosaltres. Ho recordava fa poc amb preocupació el president Pujol: el PP no necessitarà ni la política per amenaçar el català, ja té els tribunals. Les sentències contra la immersió de la llengua que sempre ha tingut com a repte lúdic dir "setze jutges d'un jutjat" deixen el nostre futur penjat.
