Publicitat
Publicitat

La gangrena

Josep Anglada, líder de Plataforma per Catalunya, es refereix a si mateix com a Josep Anglada, líder de Plataforma per Catalunya. És a dir, que usa la tercera persona del singular (té la modèstia d'evitar el plural majestàtic) per parlar d'ell mateix. Ho vam poder comprovar en l'entrevista que li va fer ahir Manel Fuentes a El matí de Catalunya Ràdio .

L'entrevista va ser difícil però valuosa, i si no la van escoltar em permeto recomanar-los que en busquin el podcast al web de l'emissora. Si és que tenen estómac per escoltar el rosari de tergiversacions, contradiccions i falsedats flagrants que hi va supurar el tal Anglada, algú que quan escolta gravacions en què se'l sent lloant el franquisme o la pena de mort té les santes pelleringues de dir que són declaracions "tretes fora de context". O d'apel·lar a la llibertat d'expressió per afirmar que els musulmans (ell prefereix dir-ne "moros") "tenen problemes amb els porcs, igual que nosaltres en tenim amb ells", per negar tot seguit que ell sigui racista. Tot plegat, sumat a la feblesa argumentativa i la pobresa de pensament del personatge, fa que els 21 minuts de la conversa es facin difícils de suportar. Però sí que era necessari, com va dir el mateix Fuentes, que la gent pogués conèixer de primera mà les opinions d'aquest subjecte, a fi de fer-se'n una idea cabal.

De tota manera, en una cosa sí que té raó Anglada, i és en la constatació que hi ha altres partits que s'han fet seus els plantejaments de Plataforma per Catalunya. I amb força èxit, cal afegir. És el cas del PP, que no té inconvenient a muntar el circ de les grans ocasions quan Xavier García Albiol, alcalde de Badalona, compareix davant de la justícia per reafirmar-se en les seves opinions racistes a propòsit dels gitanos romanesos i les altres herbes que li donen pretext per construir -amb aquell do de paraula que Nostre Senyor li ha donat- el seu caspós discurs populista. Allà, als jutjats, hi havia la plana major del PP català, amb Alícia Sánchez-Camacho (que es refereix a García Albiol com a "Xavi", perquè el noi és un solet) al capdavant, per donar-li suport. Hi ha una diferència: Anglada és un infeliç; perillós potser, però un infeliç. Sánchez-Camacho i García Albiol, en canvi, són figures destacades d'un partit que ara mateix és determinant a Catalunya i que d'aquí dos mesos governarà Espanya. Un partit que no tan sols no els desqualifica quan perpetren aquests numerets impresentables, sinó que a més els riu les gràcies. Perquè guanyen vots i perquè, en el fons (o no), la cúpula dirigent del PP està en plena sintonia amb ells.

Ja sé que no descobresc res, però cal insistir en el fet que hi ha una onada d'extrema dreta que no només ve impulsada per minories intoxicadores com PxC, sinó també per moltes forces vives del sistema, tant en el seu vessant polític com mediàtic o financer. I no cal ser gaire bon metge per diagnosticar que aquesta és una infecció que pot causar una gangrena a la nostra societat en molt poc temps.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT