El gat volador

Per sobre de polítics amb l'aigua al coll, bancs rescatats i futbolistes catalans defensant l'essència esportiva espanyola, la imatge de la setmana ha estat la d'un gat volador. Tot i que això remogui les entranyes dels guardians de la deontologia periodística, des de fa temps la popular web de vídeos YouTube -que està celebrant el seu setè aniversari- marca l'actualitat del panorama audiovisual. Cap informatiu de televisió en hora punta pot competir contra la força centrífuga d'un vídeo de YouTube escampant-se entre els usuaris d'internet. L'exemple més recent és el gat de l'artista holandès Bart Jansen que, després de morir atropellat, no ha estat enterrat, sinó tot el contrari. L'han elevat. Combinant taxidèrmia i enginyeria, Jansen ha convertit el seu gat en un helicòpter teledirigit, que ha triomfat a la mostra d'art Kunst Rai d'Amsterdam.

Les imatges del vídeo són pertorbadores. Responent a les ordres que li dóna el seu amo amb un comandament, el gat dissecat sobrevola un prat i espanta unes pobres vaques. La interpretació de la taxidèrmia aplicada a l'art com un reflex de la frustració per la finitud de l'existència la deixem en mans dels entesos més espessos. La lectura humana i felina que fem en veure un gat helicòpter serveix per constatar les bestieses que cometem per evitar el que és inevitable.

Orville, així es diu el gat, en homenatge al pioner de l'aviació, Orville Wright, ja no hi és. Per més que el guillat del seu amo li faci tocar el cel, el gat és mort. Encara que veiem la vida eterna congelada en els seus ulls de vidre, el gat és mort. El Banc Central Europeu ja hi pot abocar milers de milions per ressuscitar-lo; el gat és mort.

Quan alguna cosa s'ha acabat, no hi ha res que puguem fer per revertir-ho. Ni l'esperança, la tenacitat o la perseverança tindran recompensa. El més assenyat és acceptar que s'ha acabat com més aviat millor. Qualsevol altra alternativa és fer volar coloms. O pitjor encara, gats dissecats.