21/01/2017

El gendarme cansat

3 min
El gendarme cansat

“La tirania sempre pot entrar, no hi ha talismà, no hi ha barreres. L’únic obstacle contra la tirania és una majoria àmplia i determinada d’homes de raça”

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Walt Whitman

Ja és president. Alguns no s’expliquen com ha pogut ser i altres creuen que els EUA tenen un triomfador al capdavant que evitarà la decadència econòmica. La qüestió és que Donald Trump és el 45è president dels Estats Units.

Aquests mesos de transició en el càrrec i el perfil dels nomenaments per formar el seu gabinet han confirmat que no té diversos registres. Amb criteris de nepotisme i menyspreu per la col·lisió d’interessos personals i públics, s’ha envoltat d’un entorn homogeni. Homes de negocis sense experiència pública entre els quals hi ha Rick Perry, ministre d’Energia provinent d’una petroliera, que s’ha definit sense complexos com a “ambaixador global de la indústria del petroli i el gas”, segons el Times.

Trump és ara de la mateixa manera com s’ha mostrat durant la campanya: individualista, narcisista, impetuós i empàtic amb l’Amèrica que vol solucions ara mateix contra una realitat canviant.

Amb retòrica pobra, però ampul·losa, i poca concreció de les seves polítiques, Trump promet prosperitat i prioritat nacional, una fórmula temptadora en moments d’incertesa.

Trump es dirigeix amb èxit a una part dels americans que s’han empobrit i han perdut seguretat amb els canvis vertiginosos de la globalització, l’automatització dels processos i la desindustrialització del país.

Els mateixos americans que voldrien tornar a veure el seu país com una àliga majestàtica sobrevolant el món, però estan cansats d’assumir el gran cost del lideratge global. Els que no volen més taüts arribant de nit a les bases aèries sense reconeixement extern i prosperitat que permeti recuperar el Somni Americà. De fet, els EUA ja tenien necessitat de replegar-se quan van votar Barack Obama. Necessitat de superar la crisi econòmica i les guerres a l’exterior en què George W. Bush havia implicat el país. Estaven farts d’aventures bèl·liques al vesper internacional poc exitoses, enteses més com una demostració de força interna disfressada d’exportació de la democràcia que estratègicament útils en la lluita contra el terrorisme. Vuit anys després, la política Trump, si és que té alguna coherència, sembla la del tancament a l’exterior i l’aproximació a Rússia per combatre comercialment la Xina, menystenint Europa. El gendarme ha deixat de considerar-se obligat a liderar el món lliure i això és un canvi geoestratègic majúscul.

El paper d’Europa

Què farà Europa? El Vell Continent ha de defensar els seus valors activament. És un espai comercial principal al món, amb uns estàndards de vida i respecte dels drets de les persones privilegiats. Els europeus crescuts majoritàriament en un entorn de pau, que disfruten de l’estat del benestar, del respecte a la diferència i de la igualtat de gènere, haurien de saber que la civilització no està garantida. Que l’obscuritat, els prejudicis i la superstició amenacen sempre.

Després d’un president negre defensor de la diversitat arriba un president xenòfob i masclista. A aquells que tinguin la temptació d’infravalorar la gravetat de la seva falta de respecte a les dones només cal demanar-los que es posin en el seu lloc, que els faria estar sempre davant del risc del menyspreu o l’abús de poder. Trump és molt antic, gairebé prehistòric en algunes de les seves posicions. El respecte als diferents no està garantit i el futur no permetrà que siguem neutrals.

Trump és un mascle alfa volcànic. Un individu que arriba ràpid al punt d’ebullició, sense la temperància i la humilitat necessàries per saber quantes coses desconeix.

Dissabte milers d’homes i dones van sortir a manifestar-se per tot el país. A recordar que és el president de tots i que l’esperit del “ We the people ” no és el d’aquells que confonen els seus negocis privats amb la cosa pública, consideren les dones un passatemps i tiren d’eslògans buits de l’antipolítica en nom d’un poble al qual no respecten. Només l’equilibri de poders, la valentia dels republicans i el coratge de la premsa podran evitar que les pitjors expectatives s’acabin complint.

Les multitudinàries manifestacions d'aquest dissabte recorden altres lluites per la defensa de la dignitat i el respecte als éssers humans. De tots els colors i gèneres. El tracte amb respecte a les dones no està garantit. Encara s’enfronten a la suficiència moral dels guardians de l’ortodòxia o al menyspreu dels que abusen de la seva posició de poder.

Aquesta no és una lluita minoritària, ni tan sols una lluita entre homes i dones, sinó una lluita de persones respectuoses disposades a conviure i compartir el poder i les responsabilitats. Als EUA i al món sencer.

stats