El meu germà?
Em fascina el subtítol del teu últim llibre: Si et diuen que el teu germà és un assassí . I és que l'assassí no sol ser mai el nostre germà. Ni tan sols ens en recordem que els assassins tenen germans. Fago demostra que el periodisme és mirar allà on abans no havia mirat ningú.
Ens atreuen els crims en pobles petits. Si maten algú a Barcelona, no el coneixen ni els seus veïns d'escala. Per això les dones amb bata no tenen cap problema a parlar amb els periodistes i dir-los allò que la víctima semblava tan bona persona. Quan l'assassinat passa en un poble deixat de la mà de Déu, allà no parla ningú. Tothom sap massa coses per obrir la boca. És aquest silenci el que fa que arribis al poble amb el teu instint periodístic afilat.
Et dius Carles Porta i de tu han escrit que ets el Truman Capote català. Igual que ell va publicar A sang freda a partir d'uns crims en un poblet de Kansas, tu has convertit en un material narratiu extraordinari els assassinats ocorreguts primer a Tor i ara a Fago. En aquest municipi del Pirineu d'Osca de menys de 30 habitants, l'any 2007 va aparèixer mort Miguel Grima, l'alcalde del PP. Santiago Mainar, candidat del PSOE, va ser detingut com a principal sospitós del crim. Tu l'has visitat desenes de vegades a la presó i cinc anys després publiques Fago (La Campana), un llibre magnífic, una història d'amor universal i incondicional: la de Marisa Mainar pel seu germà Santiago. Has tingut l'habilitat de convertir en protagonista un personatge secundari i escriure la crònica de com et canvia la vida el dia que et diuen que el teu germà és un assassí.
Un proverbi xinès encapçala el llibre: "Estima'm quan menys m'ho mereixo perquè és quan més ho necessito". És el que fa Marisa Mainar amb el seu germà. Un vivia a Saragossa i l'altre a Fago i només es veien dos cops a l'any. A partir del dia que el detenen, la Marisa dedica tot el seu temps i els seus estalvis al germà. Posa en risc la botiga i la relació amb el seu marit per ajudar el petit de casa. I tot això, anant-se'n a dormir cada nit amb el dubte de si el seu germà és l'autor del crim.
El dubte és el gran tema del llibre. Els aparells policials, judicials i mediàtics conspiren junts per trobar un cap de turc i resoldre el cas per la via ràpida. Saben que quan el dubte s'allarga, la por creix. Però malauradament el món -i les presons- són plenes de dubtes.
Fago podria inaugurar la nova col·lecció literària Si et diuen que... Si et diuen que el teu consogre és Fèlix Millet, si et diuen que el teu gendre és Iñaki Urdangarin, si et diuen que el teu marit és Strauss-Khan o si et diuen que el teu avi és Enric Marco. Per on comencem, Carles?
