Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

El gest de Jaume Bonet

Jaume Bonet, el membre de l'associació Jubilats per Mallorca que viu el seu vintè dia de vaga de fam per protestar contra la política lingüística de l'actual Govern Balear, està donant sens dubte una contundent lliçó de dignitat i fermesa davant del que és una ofensiva en tota regla per part de l'executiu del president Bauzá contra la llengua catalana. No deu ser gens fàcil per al senyor Bonet mantenir la seva protesta, no només pel desgast físic que li suposa (té seixanta-quatre anys i, en vint dies de no ingerir res més que aigua, ha perdut vint quilos de pes), sinó també pel psicològic: en el temps que fa que dura la seva particular revolta, ha rebut tantes mostres d'estima i suport com de menyspreu i incomprensió. Entre aquestes últimes, destaquen pel seu caràcter extremament biliós (i pel seu contingut llastimosament irreproduïble) les que han escampat els partidaris de l'ordre establert i els acèrrims supporters de l'actual PP del poder omnímode: si els autors dels insults i les infàmies que aquests dies s'han propagat als fòrums d'internet contra Jaume Bonet tinguessin vergonya, haurien de patir un ennuegament francament dolorós. Com que no en tenen ni saben què és, haurem de deixar-los que s'entretinguin amb la seva misèria. Consignem només, per la lucidesa, la resposta del mateix senyor Bonet, en declaracions a l'ARA, als que consideren que el seu gest es passa de radical: "Radical seria ocupar l'aeroport o col·lapsar-ne els accessos en temporada alta. I l'atac del Govern Balear contra la nostra llengua sí que és clarament radical".

D'això, mossèn Alcover n'hauria dit un home a qui la raó li vessa per les espatlles. Tanmateix, la protesta de Jubilats per Mallorca (a més de Jaume Bonet, també un altre membre de l'associació, Tomeu Amengual, es prepara per començar la vaga de fam en els propers dies) descol·loca no tan sols els militants de l'espanyolisme rampant, sinó també, pel que es veu i es llegeix, els del catalanisme gemegós: què fer, es pregunten els nostres compatriotes del ploricó estèril, davant de l'exemple dels Jubilats per Mallorca? Posar-nos tots en vaga de fam? Penjar la llufa de botifler a qui no vulgui fer dejuni? Avançar els Jubilats illencs per l'esquerra i cremar-nos a l'estil bonze, seguint l'exemple dels màrtirs de la Primavera Àrab?

Naturalment, res de tot això no tindria cap sentit. L'actitud de Jaume Bonet i els seus companys és una reacció extrema que busca respondre a les conseqüències d'un desgovern encara més extrem, tant pel que fa a la seva hostilitat contra la llengua i la cultura del poble sobre el qual administra com pel que té a veure amb la seva estulta prepotència a l'hora d'exercir el poder (és lamentable que a Tutanramón Bauzá no li hagi ni passat pel cap visitar el senyor Bonet). És un crit potent d'alerta, a partir del qual comença a sonar l'hora de l'astúcia, la intel·ligència i la bona feina. On és i què fa, en què pensa, a què dedica el temps lliure l'oposició política al PP illenc?

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT