La globalització i la crisi ofeguen els pagesos
La pagesia catalana se sent acorralada, amb un present molt complicat i un futur negre. Les famílies del camp català experimenten des de fa dues dècades una pèrdua constant de renda. La globalització -amb efectes com el descontrol del preu dels cereals-, el gir anunciat de la UE -es parla d'un 30% menys de pressupost per a la política agrària comunitària (PAC)-, la crisi econòmica general -baixada de la demanda de certs productes i per tant dels preus-, els efectes dels pànics per intoxicacions -l'últim, l' E.coli , ha resultat greu per al sector hortofrutícola- i la situació de força de les grans cadenes de distribució alimentària poden acabar amb l'ofec definitiu d'aquest sector productiu. Només en l'últim lustre (del 2005 al 2010), els preus que perceben els pagesos pels seus productes a tot estirar s'han mantingut i sovint han caigut, com el cas de l'oli d'oliva verge extra o del raïm. El consumidor, en canvi, ho nota ben poc. Un altre producte bàsic, la llet, se segueix pagant al ramader igual ara que el 2005, però les despeses de producció han crescut, especialment per la pujada del pinso.
Aquest cúmul de males notícies explica el lema "Aturem els baixos preus al camp, que ens paguin com cal!", que el col·lectiu afectat va lluir ahir als carrers de Lleida per fer sentir la seva preocupació. I, en l'altre extrem, dóna arguments a aquells que voldrien una Europa que només fos consumidora agrícola, una sortida gens desitjable, tant en termes d'equilibri territorial com ambientals, però també de qualitat alimentària.
Per sortir de l'atzucac, la conselleria d'Agricultura proposa fusions des de la base, de petits productors i cooperatives, per crear empreses potents a través de les quals ne negociar preus des d'una posició de més força amb la indústria agroalimentària i els grans distribuïdors. Segurament és l'única via possible, però els pagesos necessiten un suport clar i efectiu de l'administració catalana i espanyola per emprendre-la.
