I si globalitzem solucions?

Ha passat amb el terrorisme i s’ha evidenciat també amb la crisi financera: en el món global d’avui, només es globalitzen els problemes i mai les solucions. Als estats els costa compartir informació i esforços per batallar junts contra les noves amenaces. Pensar en mesures que valguin per a tots sembla una missió impossible. És exactament el mateix que veiem aquests dies a Cancún. El canvi climàtic està assumit com un dels grans reptes globals. Però en la manera d’abordar-lo (o de no abordar-lo) s’imposa l’interès nacional: les economies que despunten, com la de la Xina, reclamen el seu dret a desenvolupar-se sense límits, cosa que suposa contaminar com ho han fet en el passat les velles economies industrials d’Occident. Compte a tirar per la finestra el Protocol de Kyoto sense garanties d’assolir un compromís millor.