El govern espanyol torna a ensopegar amb la pedra dels presos
Tots els processos de pau demanen discreció, generositat i un cert grau d'habilitat per evitar que descarrilin. Però sobretot són una qüestió de voluntat política. En el cas basc els successius governs espanyols sempre han ensopegat amb la mateixa pedra: la dels presos. Dècades d'un conflicte enquistat, en què han participat fins a tres generacions diferents, han provocat que l'autèntic nus gordià que cal desfer per assolir la pau sigui el col·lectiu de presos, molt més nombrós que el dels actuals activistes d'ETA. Sense resoldre aquesta qüestió, doncs, no hi haurà pau estable ni duradora.
Per això, el govern espanyol ha comès en el cas del pres Iosu Uribetxeberria un greu error de conseqüències encara imprevisibles en denegar en primera instància l'excarceració d'un reclús amb una malaltia terminal. Les paraules del secretari general d'Institucions Penitenciàries, Ángel Yuste, en el sentit que la vaga de fam que ahir secundaven ja 108 presos bascos havia estat "orquestrada des de fora" amb l'objectiu de "capitalitzar" una excarceració que inevitablement haurà de produir-se en compliment de la legislació demostra que el govern espanyol ha quedat en fora de joc amb aquesta crisi. Perquè si el que volia era llançar un missatge de contundència i inflexibilitat per esquerdar el col·lectiu de presos els ha sortit el tret per la culata: la no excarceració d'Uribetxeberria ha projectat la imatge d'un estat cruel i venjatiu, incapaç de gestionar amb intel·ligència un procés tan delicat com el que es viu a Euskadi, mentre que la vaga de fam haurà servit per cohesionar el col·lectiu de presos bascos i de passada reforçar el lideratge moral d'Arnaldo Otegi.
Mariano Rajoy i el seu ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, no han sabut preveure les conseqüències d'aquest cas. El drama és que no és el primer executiu espanyol que ensopega amb una pedra, la dels presos, que posa de manifest si hi ha o no hi ha autèntica voluntat de pau.
