Publicitat
Publicitat

La gran Barcelona

Estem a poques setmanes d'unes eleccions municipals i, per tant, és un bon moment per reflexionar sobre com ha evolucionat la ciutat en els darrers anys i sobre quin ha de ser el projecte que ens ha de guiar en el futur. Sigui qui sigui el que lideri el consistori a partir d'ara, ho haurà de fer en un moment en què la ciutat està immersa en un període de profunda transformació, amb els projectes més importants des de les Olimpíades del 1992, que van tenir les rondes i l'obertura de la ciutat al mar com a eixos centrals.

Estic parlant de projectes com el del túnel que està travessant la ciutat de nord a sud i que ens connectarà a alta velocitat amb les principals ciutats europees i de l'operació de cobriment de les vies per construir un gran parc lineal de quatre quilòmetres de llarg a la Sagrera. I parlo també del desenvolupament del 22@, una iniciativa amb pocs precedents a Europa i model per a moltes ciutats, que pretén garantir la implantació d'empreses innovadores, capaces de generar riquesa per a la ciutat, allà on hi havia les antigues fàbriques del Poblenou. I podríem parlar també del Campus de Llevant, que aportarà definitivament activitat ciutadana a un dels llocs més privilegiats de la ciutat, rematant l'arribada al mar de la Diagonal i resolent un punt que sempre havia quedat pendent. Per no parlar de la línia 9 del metro, que amb 48 km serà la línia soterrada més gran d'Europa i que suposarà un canvi qualitatiu molt important en el transport públic, junt amb la innovadora idea dels Ret-Bus, que aprofitaran més eficientment la quadrícula característica de la nostra ciutat.

Tots aquests projectes, i molts altres, generen consens i són conseqüència d'un projecte de ciutat que ja va ser dissenyat fa anys. El nou consistori haurà de garantir la continuïtat d'aquests projectes en un entorn econòmic difícil i a la vegada vetllar perquè no es tornin a produir els errors del passat.

Però amb això no n'hi ha prou. Cal començar a posar sobre la taula idees noves i analitzar quin serà el següent pas per continuar sent competitius en el nou entorn que s'està dibuixant a Europa, on les ciutats tindran un paper més important. Per fer-ho cal canviar el nostre punt de vista i fer una ullada al territori d'una forma més global.

És evident que gran part dels projectes que he anomenat i molts altres (el port, l'aeroport, etc.) excedeixen l'àmbit estrictament municipal. Tenim un problema i cal que en parlem. Tothom qui s'ha connectat al Google Maps darrerament veu clar que els límits administratius de Barcelona són artificials i no es corresponen amb els límits físics ni amb el sentit comú, fet que provoca que la majoria de problemes que ha de resoldre aquesta ciutat excedeixin el seu marc legal.

El mateix Oriol Bohigas, probablement un dels principals ideòlegs de la Barcelona que tenim ara, ja es va manifestar fa uns dies en aquesta mateixa línia demanant l'eixamplament de les fronteres municipals amb un únic govern polític que permeti organitzar i coordinar les polítiques de tota mena que aquesta gran àrea urbana requereix (infraestructurals, de serveis, mobilitat, habitatge o projecció) i augmentar d'aquesta manera la seva potència demogràfica, cultural i econòmica per fer-ne la gran capital que el país necessita i dotar-la d'eines que la facin competitiva a Europa.

Cal començar a llegir Barcelona com una ciutat de ciutats que ja no queda emmarcada entre Collserola, el mar i els dos rius. El nou marc d'aquest continu urbà ofereix una nova perspectiva que permetrà repensar aspectes estratègics. Per això caldrà superar les reticències que sempre ha causat en alguns sectors la idea d'una metròpoli forta, i les pors a la pèrdua de poder i identitat dels municipis davant la unió, similar a les que es produeixen a una altra escala a Europa. Però per vèncer aquestes inèrcies caldrà també una actitud generosa de Barcelona que convenci a tothom que hi sortirà guanyant sense perdre la seva veu.

No serà fàcil i el camí serà llarg, però la història ens ha ensenyat que és inútil lluitar contra la lògica.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT