El gran Món de Les petites coses

PalmaL’ull de Joan Miró hi veia més enllà del que abasta la mirada de la majoria de la gent. La sensibilitat que posava per dibuixar un estel, un nigul o el bec d’un ocell és la mateixa sensibilitat que descobria quan observava una petita jugueta, les possibilitats d’una capsa de mistos, d’un tap de suro, d’una pedreta, d’una copinya o d’un tros de filferro, aparentment insignificants. Tots aquells objectes comuns l’artista se’ls feia seus i els convertia en objectes extraordinaris.

El món de Miró fou molt més ric del que es pot pensar si s’observa la senzillesa de la seva vida quotidiana, familiar i propera. I és aquest món de les petites coses el que va descobrir un llavors joveníssim Jean Marie del Moral, el 1978, quan, segons el mateix fotògraf assegura, va entrar per primera vegada als tallers d’un artista, els de Joan Miró, a Palma. Jean Marie del Moral arribava a Son Abrines per encàrrec del diari francès L’Humanité. Avui ha comprovat que aquella feina li va canviar la vida.

L’alfabet visual de Miró

Han passat gairebé 40 anys i serà el proper mes de juny quan l’editorial madrilenya La Fábrica inclourà en el seu catàleg de publicacions especialitzades en fotografia un nou títol, un llibre que és una joia, tant per l’edició com, especialment, per les fotografies que n’omplen les 368 pàgines. El Ojo de Miró és el recull de fotografies que Del Moral realitzà aquell 1978 a Son Boter, a Son Abrines, al taller Sert, entre els prestatges dels espais que habitava l’artista i entre els centenars, potser milers d’objectes que hi habitaven.

Siurells, figuretes del betlem mallorquí, indiots sobretot, teresetes, pepes rompudes, una forca, llapis de colors, animalons, fotografies d’alguns dels seus mites, un senalló de llatra, una capseta d’agulles de cap de colors reviuen aquell títol tan mironià de Ceci est la couleur de mes rêves, com recorda el nét de l’artista, Joan Punyet Miró, en el text que introdueix el llibre de Jean Marie del Moral.

És, com es pot constatar en passar les pàgines una rere l’altra, una manera d’entendre un poc millor l’alfabet visual de Joan Miró. Un alfabet que tenia clares les seves formes, els seus colors, els accents i els referents. L’art popular de Catalunya i de Mallorca, dos móns que ell només entenia com a una única cultura; els trossos de natura tal com ells els recollia, nus o només vestits pel pas del temps; totes aquelles juguetes que, per una cosa o una altra, estimulaven la seva imaginació; objectes a vegades grotescs o petits dibuixos dels seus néts abans que no començassin a anar a escola (Miró deia que l’escola trencava la imaginació dels nins per dibuixar).

Sigui com sigui, en El Ojo de Miró s’hi troben dues mirades, la que Joan Miró diposità sobre cada objecte abans de no fer-lo seu i la que Jean Marie del Moral posà sobre cada element d’aquell univers mironià, la mirada d’un fotògraf que gairebé només acarona les peces, per no trencar l’aurèola que les envolta.

Dues exposicions a Palma

El llançament per part de l’editorial La Fábrica arribarà acompanyat de dues exposicions a Palma. Mentre les fotografies preses a la vella casa de Son Boter, entre les parets de graffitis i el color de vi de la sala de la primera planta, s’exhibiran a partir d'avui a la Fundació Pilar i Joan Miró, el mateix territori que un dia recorregueren Miró i Del Moral per fer les fotografies, les que sorgiren del taller dissenyat per Josep Lluís Sert, s’exposaran al museu d’art modern i contemporani Es Baluard a partir de l’11 de juny.

Entre la inauguració d’una exposició i la de l’altra, El Ojo de Miró, un llibre objecte en si mateix, serà presentat el 9 de juny al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía de Madrid.

Val a dir que Joan Miró somiava en un llibre així. Potser per això, els mots escrits el 1941 en un quadern seu obren l’obra: “Editar un llibre amb belles fotos d’objectes trobats per mi, i per enriquir-lo, afegir-hi un gravat o una lito en color amb un text poètic o un poema, o fins i tot un poema meu, si en trob un”.