Publicitat
Publicitat

Visca el sistema

Una gran estrella de la televisió

A més d'una tradició tan o més arrelada que el tió, el missatge de la nit de Nadal del rei d'Espanya ja s'ha convertit en un gènere televisiu amb tots els ets i uts. Tant l'escenografia, com la realització, com la interpretació -sempre un solo, per bé que el monarca s'adreci als súbdits amb l'entranyable fórmula de "la reina i jo"-, com el mateix contingut es mantenen invariables al llarg dels anys, guarnits si de cas amb petits tocs de bon gust que fan al·lusió a algun tema d'actualitat o bé a alguna feliç circumstància de la família reial, com ara el naixement d'un nét. Com que enguany tampoc no era cosa de retratar-se amb l'efígie de Jaime de Marichalar, retirada del Museu de Cera de Madrid després que es fes efectiu el seu divorci de la infanta Helena, es va recórrer a una simpàtica fotografia de la selecció espanyola de futbol, protagonista d'una de les escasses alegries que els espanyols de bona fe han tingut els últims dotze mesos. La foto de la roja era a la dreta de la pantalla i formava un bodegó d'impecable factura juntament amb l'arbre de Nadal de la dreta i la bandera espanyola en segon terme, col·locada entre dos cortinatges que emmarcaven, al fons, les vistes al jardí.

No fa gaire, tampoc, que Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies va haver de ser intervingut d'un tumor pulmonar, tot i que -com deliciosament se'ns va fer saber en el seu moment- sa majestat es troba en perfecte estat de salut i, en el seu cas, el consum continuat de tabac no té cap mena de relació amb la dolència que se li va haver d'operar. És la mena de paradoxes que succeeixen al regne d'Espanya, on el vici de fumar és a un pas de ser considerat delicte menys quan és el rei qui s'hi dóna: aleshores esdevé un hàbit distingit i del tot innocu, com la pràctica de l'equitació. Per descomptat, en el discurs tampoc hi va haver cap referència a cap malaltia, tret d'una velada expressió de gratitud per haver "comptat sempre, i molt especialment aquest any, amb l'afecte dels espanyols i amb l'actiu suport del príncep d'Astúries". No hi ha de què, majestat.

El discurs d'enguany es va centrar en les víctimes de la crisi. Amb alternança de plans mitjos curts i llargs, i servint-se de l'expressiva dicció que el caracteritza, la testa coronada ens va dir que és una pena que hi hagi tant d'atur i va dedicar un pensament a comerciants, assalariats, autònoms, pensionistes i funcionaris. També va demanar la unitat de tots els espanyols i va expressar la seva condemna i repulsa enèrgiques contra la xacra del terrorisme.

Tard o d'hora, què hi farem, arribarà el dia solemne en què Don Joan Carles deixi en mans de Don Felip el compliment de les funcions constitucionals de la Corona. I en un país com aquest, sovint deixat i desagraït, fóra una llàstima que en el tràmit de la successió es perdessin elements tan cohesionadors com aquests discursos de Nadal o les regates d'estiu a Mallorca. Estiguem-hi alerta.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT